Butlletí de l'Institut de Governança i Direcció Pública d'ESADE Castellano | English
Oportunitats i reptes en l'ús de les xarxes socials per part dels cossos policials

Organitzacions públiques d'arreu del món han començat a llançar iniciatives de govern obert amb la intenció d'augmentar la transparència, millorar la participació i enfortir la col·laboració, utilitzant les xarxes socials, entre d'altres instruments. Les forces de policia no n'han quedat al marge, i els darrers anys són diverses les que han obert comptes a Twitter i Facebook per tal d'interaccionar amb els ciutadans. En aquest context, aquest article analitza l'ús de les xarxes socials per part de les organitzacions de policia espanyoles, fent atenció especialment a la seva incidència en la transparència.

31/05/2014 - Mila Gascó i Charlotte Fernández

Els darrers anys, els ràpids avenços tecnològics han provocat canvis importants en la labor policial. El treball de camp realitzat en el context del projecte COMPOSITE ha posat de manifest que els projectes tecnològics que impulsen les forces de policia europees estan relacionats amb sis qüestions importants: la integració de sistemes, la mobilitat, la tecnologia de vigilància, la biometria digital, l'acceptació per part de l'usuari i les xarxes socials.1 

La presència policial a les xarxes socials usualment té tres objectius: 1) incrementar la confiança en la policia, en facilitar l'accessibilitat i la transparència; 2) proporcionar informació a la ciutadania sobre qüestions relatives a la seguretat, i 3) millorar l'eficiència operativa, en implicar els ciutadans en les recerques policials (coproducció de la seguretat). En aquest sentit, les xarxes socials són una oportunitat per superar les limitacions dels mitjans de comunicació tradicionals i avançar cap a una nova cultura de proximitat i d'obertura. Tanmateix, les forces de policia les han adoptades de manera heterogènia. Mentre que alguns països europeus, com Holanda o el Regne Unit, es poden considerar capdavanters en aquest àmbit, d'altres, com França o Bèlgica, encara han de fer un llarg camí.

Durant l'any 2012, en el marc del projecte COMPOSITE, es van analitzar 2.079 comptes oberts a les xarxes socials i es van fer 150 entrevistes a deu països europeus (Alemanya, Bèlgica, Espanya, França, Holanda, Itàlia, el Regne Unit, la República de Macedònia, la República Txeca i Romania), amb l'objectiu d'estudiar l'ús concret de les xarxes socials en l'àmbit policial, a fi de determinar-ne el seu impacte. A continuació, exposem els resultats pel que fa al cas espanyol, en què es van analitzar 101 comptes i es van fer 17 entrevistes.

La nostra primera observació té a veure amb les xarxes socials on les policies són presents. En aquest sentit, les xarxes més utilitzades són Facebook i Twitter. Així, dels 101 comptes identificats, 55 pertanyien a Facebook i 35, a Twitter. Com han posat de manifest altres estudis sobre l'ús de les xarxes socials per part de les administracions públiques, les forces de policia són on hi ha la ciutadania.

A més, aquests comptes són relativament joves: aproximadament el 93 % es van obrir durant o després de l'any 2010, la qual cosa és indicativa del gran potencial que encara té el seu ús. Òbviament, hi ha algunes excepcions, com el Cos Nacional de Policia, que va obrir un compte a YouTube l'any 2006 i un altre a Twitter el 2009. Actualment, és la força de policia amb més seguidors del món a Twitter (780.000), després de superar l'FBI el gener de 2014.

Aquesta també és una xifra insòlita, tenint en compte que només 7 dels 101 comptes analitzats superaven els 10.000 seguidors/subscriptors, i el més habitual era que en tinguessin menys de 500. Avui, aquestes xifres han millorat, però continuen essent molt baixes, per comparació de les que presenta el Cos Nacional de Policia (per exemple, forces de policia grans, com la Policia Municipal de Madrid, els Mossos d'Esquadra o la Guàrdia Urbana de Barcelona no tenen més de 26.000 seguidors a Twitter).

Un quart aspecte que cal destacar és el nombre d'actualitzacions realitzades. Durant el període de tres mesos en què es va fer l'anàlisi dels comptes, només 13 es van actualitzar amb nova informació o amb missatges més de cent vegades. La majoria ho van fer menys de 25 vegades durant aquest lapse de temps.

Finalment, pel que fa a l'anàlisi del contingut dels missatges, hem observat dues tendències. D'una banda, només un petit nombre de comptes prestaven, de forma activa i visible, especial atenció a la gestió de les demandes ciutadanes (12 dels 60 sobre els quals vam poder obtenir aquesta informació), cosa que té implicacions significatives pel que fa a la direcció de les comunicacions i, en conseqüència, a l'ús real que es fa de les xarxes socials.

D'altra banda, la informació que s'hi proporcionava era (i continua essent) especialment preventiva. Gairebé el 50 % dels comptes contenien missatges que prevenien els ciutadans de delictes, com estafes, phishing, robatoris o fraus, i donaven consells generals sobre seguretat. Per tant, sembla que l'activitat principal a les xarxes és la prevenció. Però no l'única. Així, gairebé el 35 % dels comptes analitzats transmetien informació per millorar la imatge de la policia i, per tant, buscaven gestionar la reputació de l'organització. Finalment, gairebé el 32 % se centraven a proporcionar informació sobre l'estat del trànsit i temes relacionats, cosa gens estranya, atès que més del 78 % dels comptes analitzats pertanyien a forces de policia locals, que tenen competències de trànsit.

Les xifres exposades indiquen que, tot i les oportunitats que presenta l'ús de les xarxes socials, no sembla que les organitzacions espanyoles tinguin pressa per incorporar-les a la seva gestió els propers anys. Les entrevistes realitzades confirmen aquesta percepció. Així, les persones consultades van manifestar que no és senzilla la presència activa i estratègica de la policia a les xarxes socials, i, entre les causes més esmentades, van destacar la manca de recursos (econòmics i humans), la cultura organitzativa i les dificultats tecnològiques.

De l'anàlisi efectuada, també es desprèn que les xarxes socials s'utilitzen, sobretot, com un canal de comunicació unilateral i addicional als que ja existeixen. La interacció no sembla que sigui una prioritat. Potser això explica que la majoria d'aquests comptes siguin gestionats pels departaments de comunicació de les forces de la policia i que els seus community managers siguin, sovint, periodistes o professionals de la comunicació.

Finalment , fins ara, l'ús de les xarxes socials per part de les organitzacions policials espanyoles no està donant resultats gaire rellevants pel que fa a la transparència. Per bé que els nostres entrevistats percebien que més informació és més obertura, les nostres dues conclusions anteriors palesen que això no té per què ser necessàriament així. La transparència implica habilitar els ciutadans amb informació, de manera que aquests puguin entendre, apreciar i confiar que la policia farà el que cal en les seves comunitats. D'una banda, la informació preventiva, si bé és valuosa, no genera aquest tipus d'efecte desitjat. D'altra banda, les xarxes socials són un nou canal de comunicació, a partir del qual es difon la informació, però aquesta no ha canviat substancialment. Finalment, apoderar va més enllà de la mera recepció d'informació: implica interacció i participació.

Cal continuar aprofundint en la utilització de les xarxes socials per part de la policia. El nostre estudi, exploratori per naturalesa, ha posat de manifest que cal entendre amb més detall com les organitzacions policials es poden beneficiar d'aquesta nova eina i quins canvis interns i externs són necessaris perquè es produeixi una transformació real. 
 



Mila Gascó i Charlotte Fernández són investigadores de l'Institut de Governança i Direcció Pública (IGDP) d'ESADE.
 

 

1 COMPOSITE, acrònim de Comparative Police Studies in the EU, és un projecte de recerca finançat pel VII Programa Marc de la Unió Europea, que aprofundeix els processos de canvi a gran escala produïts en les forces policials de tot Europa. Més informació en <http://composite-project.eu/> i <http://www.esade.edu/research-webs/esp/igdp/investigacion/proyectos/proyecto-composite>. 

 

Imprimir | Enviar a un amic | _COMPARTIR | Sense comentaris | Què és RSS?



 Introduir Comentari
Nom* Cognoms*
Comentari*
captcha
ENVIAR
ENVIAR  ENVIAR  ENVIAR
ENVIAR
ESBORRAR
ESBORRAR  ESBORRAR  ESBORRAR
ESBORRAR
Subscripcions
Vull rebre PUBLIC
Vull donar-me'n de baixa
Enviar
Enviar  Enviar  Enviar
Enviar
Partners
Promotors:
Free access to PUBLIC 50 Book
Executive Master in Public Administration (EMPA)
© ESADE | Av. Pedralbes 60-62, 08034 Barcelona | (+34) 932.806.162 | ISSN 2013-2506 | Resolució òptima 1280x1024 Avís legal | Política de privacitat