Butlletí de l'Institut de Governança i Direcció Pública d'ESADE Castellano | English
Transparència, del discurs a la realitat

Parlar de transparència en la direcció dels afers públics no és nou: des dels anys setanta es parla d’“obrir les finestres” (Chapman i Hunt, 1987) del sector públic per tal de de reduir-ne l’opacitat burocràtica. Durant dècades, parlar de transparència significava parlar de llibertat d’informació (freedom of information, FOI) i d’accés a les dades en poder de l’Estat, a fi de garantir als ciutadans l’exercici de llur dret a saber.

30/09/2012 - Óscar Cortés

 

Amb l’arribada del segle xxi i de la crisi, s’han accentuat algunes tendències de canvi que ja s’estaven anticipant: canvi social –societat més complexa, interdependent, plural, diversa, fragmentada–, canvi econòmic –globalització, crisi fiscal, sostenibilitat dels serveis–, canvi polític institucional –variabilitat en nombre, tipologia i relacions entre els actors, processos de sobirania compartida, conflictes de competències, etc.

Però és sens dubte la tecnologia, amb l’aparició d’Internet, un dels vectors de canvi més profunds de les nostres societats, que representen “un altre ordre social, un altre país” (Subirats, 2012). Així, es conforma un nou poder, el poder de les xarxes, que atorga al ciutadà la capacitat de connectar-s’hi i de compartir informació d’una manera que altera significativament les pautes de conformació de l’opinió pública i els processos de construcció de la legitimitat política.

Davant d’aquest escenari, s’accentuen els signes que indiquen la necessitat d’un reequilibri en la relació entre els ciutadans i els poders públics. L’erosió de la confiança i la crisi de legitimitat que, de manera creixent, pateixen les institucions, com també la nova lògica d’actuació de les generacions més vinculades a la tecnologia com a forma de vida, plantegen el repte d’evolucionar des de la còmoda delegació de poder que la ciutadania ha estat fent a favor dels polítics i els funcionaris cap a un escenari on els ciutadans siguin l’element central, els actors i els participants implicats en els afers públics.

En aquest context, cobra una renovada importància la necessitat d’enfocar l’acció de govern –en les seves dues dimensions: política i administrativa– sota un prisma de “govern obert”, basat en tres pilars fonamentals: transparència, participació i col·laboració.

Veiem, doncs, que parlar avui de transparència implica quelcom més que complir un mandat burocràtic; va més enllà de les declaracions simbòliques. Ha de ser una forma de governar que impregni les decisions en el marc de les polítiques públiques, un compromís ampli i decidit a favor del govern obert (Cortés, 2012). Suposa també assumir que, atès que el coneixement és un dels elements bàsics en la capacitat d’intervenció dels actors en les polítiques públiques, una democràcia de més qualitat implica universalitzar-lo.

En aquest sentit, la transparència ha d’anar associada a tres valores fonamentals: l’accessibilitat –que la informació sigui accessible fàcilment per a qualsevol persona, en qualsevol moment i en qualsevol indret–, la receptivitat –de part del govern i/o de l’administració– i l’equitat –per tal d’equilibrar el gap entre actors amb més o menys capacitat d’accés.

Partint d’aquestes premisses, el pas següent seria modular, per a cada política pública, el grau d’obertura o de poder que es retorna a la ciutadania, tenint sempre en compte que la transparència implica redistribució de poder per tal que el procés no acabi resultant frustrant i enganyós per al ciutadà. Tot això permet parlar de transparència a diferents nivells: d’informació –unidireccional de les institucions als ciutadans–, de consulta –integrant-hi la veu ciutadana– o de delegació –quan la ciutadania s’implica directament en la valoració de les polítiques públiques (Ortiz de Zárate, 2012).

En qualsevol cas, la transparència ha d’anar més enllà de la simple elaboració d’una llei; ha de potenciar l’ús de les eines disponibles i crear amb elles espais de contacte directe amb la ciutadania a través d’Internet, com també plataformes per al debat informat i el treball en comú. Però també ha de treballar i educar en valors, en un doble sentit: d’una banda, el dels principis de gestió, per tal que la transparència s’associï de forma inequívoca a la forma de gestionar els afers públics; de l’altra, perquè tenir institucions transparents és una condició necessària però no suficient; també cal que hi hagi un teixit cívic mb capacitat i potencial per exigir i actuar en el camp de les polítiques públiques. Ambdós aspectes es realimenten: una transparència més gran porta una major implicació cívica, la qual al seu torn exigeix més transparència.

Concloem, doncs, que una aposta clara per la renovació democràtica situa la transparència no com una opció, sinó com una obligació, entesa en el marc d’un concepte més ampli de govern obert, que implica una redistribució real de poders entre l’àmbit públic i la societat. En cas contrari, parlar de transparència serà una simple retòrica, allunyada de les expectatives inherents a la gestió pública que requereixen els temps que vivim.

 


Óscar Cortés Abad és col·laborador acadèmic d’ESADE i vicepresident del Club Direcció Pública ESADE Alumni.

 

Referències

Subirats, J. (2012): “¿Qué democracia y qué Administración para la nueva época? Internet y la gestión pública”. Ekonomiaz, 80, 2n quadrimestre.

Cortés, Ó. (2012): “La transparencia opaca”. Blog i-public@, 2 d’abril. <http://i-publica.blogspot.com.es/2012/04/la-transparencia-opaca.html>

Ortiz de Zárate, A. (2012): Modelo LUDO: el gobierno abierto desde la perspectiva del ciclo de las políticas públicas. Grup de Recerca en Govern, Administració i Polítiques Públiques. Institut Universitari de Recerca “Ortega y Gasset”. WP-2012-15. ISSN: 2174-9515.

Chapman, R.; Hunt, M. (1987): Open Government. A Study of the Prospects of Open Government within the Limitations of the British Political System. Londres: Routledge.

 

Imprimir | Enviar a un amic | _COMPARTIR | Sense comentaris | Què és RSS?



 Introduir Comentari
Nom* Cognoms*
Comentari*
captcha
ENVIAR
ENVIAR  ENVIAR  ENVIAR
ENVIAR
ESBORRAR
ESBORRAR  ESBORRAR  ESBORRAR
ESBORRAR
Subscripcions
Vull rebre PUBLIC
Vull donar-me'n de baixa
Enviar
Enviar  Enviar  Enviar
Enviar
Partners
Promotors:
Free access to PUBLIC 50 Book
Executive Master in Public Administration (EMPA)
© ESADE | Av. Pedralbes 60-62, 08034 Barcelona | (+34) 932.806.162 | ISSN 2013-2506 | Resolució òptima 1280x1024 Avís legal | Política de privacitat