Butlletí de l'Institut de Governança i Direcció Pública d'ESADE Castellano | English
La meritocràcia en la selecció dels directius públics i els seus efectes sobre l'acompliment de les organitzacions: resultats d'un estudi exploratori a l'Amèrica Llatina

En les dues darreres dècades, entre els temes predominants en matèria de gestió pública destaca la politització de l'administració pública i el seu control per mitjà de sistemes de mèrit per al reclutament i la selecció de funcionaris. A nivell macro, les polítiques formals de desenvolupament de la carrera i la promoció del principi de mèrit dins l'estat han demostrat tenir un impacte positiu sobre el creixement econòmic dels països, la reducció de la pobresa, el control de la corrupció i altres paràmetres de desenvolupament, com la disminució de la mortalitat infantil (Cingolani et al., 2015; Dahlström et al., 2012; Evans i Rauch, 1999; Henderson et al., 2007). Tanmateix, a dia d'avui no es pot establir amb exactitud en quina mesura la designació de funcionaris basada en el mèrit comporta un acompliment millor en el sector públic.

01/01/2017 - Javier Fuenzalida

En les dues darreres dècades, entre els temes predominants en matèria de gestió pública destaca la politització de l'administració pública i el seu control per mitjà de sistemes de mèrit per al reclutament i la selecció de funcionaris. A nivell macro, les polítiques formals de desenvolupament de la carrera i la promoció del principi de mèrit dins l'estat han demostrat tenir un impacte positiu sobre el creixement econòmic dels països, la reducció de la pobresa, el control de la corrupció i altres paràmetres de desenvolupament, com la disminució de la mortalitat infantil (Cingolani et al., 2015; Dahlström et al., 2012; Evans i Rauch, 1999; Henderson et al., 2007). Tanmateix, a dia d'avui no es pot establir amb exactitud en quina mesura la designació de funcionaris basada en el mèrit comporta un acompliment millor en el sector públic.

Resoldre aquest interrogant, o almenys començar a fer-ho, és un pas fonamental per millorar la gestió de les persones a l'estat, especialment si es tracta del nivell directiu, atesa la seva importància i influència en aquest, i les múltiples reformes que tant els països desenvolupats com els països en via de desenvolupament han adoptat per promoure sistemes de selecció més transparents i meritocràtics en aquest segment. De fet, estimar els beneficis potencials d'aquests mecanismes en la gestió de les organitzacions públiques contribueix a continuar impulsant o aprofundint canvis institucionals en aquesta mateixa línia.

Molt pocs estudis, centrats principalment en la burocràcia nord-americana, han confirmat empíricament l'efecte positiu que tenen, en el nivell directiu, els sistemes de mèrit sobre l'acompliment de les agències públiques (Gallo i Lewis, 2012; Lewis, 2007, 2008; Perry i Miller, 1991). Així mateix, l'anàlisi sistemàtica de diversos casos del govern federal dels Estats Units ha evidenciat que l'abús de la discrecionalitat política en el nomenament dels directius deteriora la gestió, cosa que moltes vegades porta a crisis institucionals de més envergadura (Lewis, 2008; Roberts i Moynihan, 2010).

A l'Amèrica Llatina hi ha poques evidències sobre aquest tema i es concentren principalment en l'experiència xilena. Les conclusions assenyalen que l'arribada de directius seleccionats per mitjà de sistemes de mèrit als hospitals públics ha comportat millores en la seva gestió, particularment en eficiència i qualitat (Lira, 2013). A més, des d'una perspectiva més general, les agències amb directius designats sobre la base del mèrit tendeixen a executar els seus pressuposts d'una forma més efectiva (Morales, 2014).

Recentment, en un estudi exploratori del Banc Interamericà de Desenvolupament (BID), elaborat juntament amb Mariano Lafuente i Juan Carlos Cortázar, ens vam proposar estudiar fins a quin punt els directius públics seleccionats per mitjà de sistemes de mèrit aconsegueixen que les seves institucions tinguin uns resultats millors en el seu acompliment. Analitzem aquest efecte en quatre agències públiques de Xile i en quatre del Perú. Vam escollir aquests dos països perquè tenen un desenvolupament institucional avançat en matèria reclutament i selecció dels alts directius públics. De fet, tots dos són pioners a l'Amèrica Llatina en el disseny i la implementació de reformes per promoure el mèrit en el nomenament de funcionaris en aquest segment. Mentre Xile va implementar el Sistema de Alta Dirección Pública (ADP) l'any 2003, el Perú va crear el Cuerpo de Gerentes Públicos (CGP) el 2008.

En cada cas, les dades es van obtenir d'unes quaranta entrevistes semiestructurades a directius i professionals de cada organització, de la revisió dels seus documents interns i de l'anàlisi de els seves dades d'acompliment, si estaven disponibles.

Seguint el model de Moore (1995, 2013) com a marc conceptual per sintetitzar i analitzar les dades, es pot dir que la incorporació de directius seleccionats amb criteris de mèrit ha generat canvis positius en les tres dimensions de la gestió estratègica. El gruix d'aquests canvis es concentren en l'administració interna de les organitzacions estudiades (la gestió operativa), particularment en la gestió dels inputs, de les persones i dels seus processos. D'altres millores, menys freqüents, es produeixen en la gestió política de l'entorn institucional més rellevant i/o corresponen a canvis en l'estratègia de valor públic.

Un objectiu addicional de l'estudi era entendre com van impulsar les millores observades els directius dels casos analitzats. Les dades indiquen que aquestes són degudes, en part, a l'exercici d'unes pràctiques gerencials molt concretes. Entre elles, destaquen la cerca d'una comunicació interna i externa més fluïda; la conformació i la consolidació dels equips de treball, i el disseny o redisseny d'estratègies i estructures administratives. I, encara que sigui menys habitual, també destaca la promoció de determinats valors en la cultura de les organitzacions, com la meritocràcia i la transparència.

Així mateix, els resultats assenyalen que una part important de la valoració que els funcionaris atribueixen als sistemes de mèrit es basa en la legitimitat que suggereixen. Aquesta legitimitat es basa en el procés mateix de selecció i, més concretament, en la seva capacitat per proveir candidats idonis, com també en la seva probitat i transparència. Una altra font de legitimitat prové dels atributs que ofereix el sistema, com són les oportunitats de perfeccionament tant per als qui n'han estat escollits com per als seus subalterns. De la mateixa forma, els models meritocràtics vindrien a certificar -emulant un segell de qualitat ISO- uns estàndards mínims de competències tècniques, compromís institucional i autonomia dels directius públics.

Cal destacar que les conclusions d'aquesta recerca són exploratòries i així s'han d'interpretar. Si bé les dades s'han confrontat entre els vuit casos seleccionats i s'han contrastat amb els resultats disponibles a la literatura, no es poden generalitzar a d'altres contextos diferents dels que s'han estudiat sense prendre les precaucions necessàries.

Finalment, l'article tracta d'un tema que la literatura ha abordat només de manera incipient i del qual encara no es tenen prou dades. Els resultats d'aquesta recerca permeten obrir el debat sobre els efectes dels sistemes de mèrit en l'acompliment de les organitzacions públiques i definir una agenda futura de recerca sobre aquest tema. Això és bàsic per reorientar les polítiques públiques als països en què el desenvolupament institucional en la matèria és avançat, i per dissenyar i implementar sistemes en aquells altres que estan iniciant el camí cap a una administració pública basada en el mèrit.


Javier Fuenzalida és investigador del Centre de Sistemes Públics (CSP) del Departament d'Enginyeria Industrial de la Universidad de Chile i subdirector del National Center for Public Performance (NCPP) de l'Escola d'Afers Públics i Administratius de la Rutgers University (EUA).

Referències

Cingolani, L.; Thomsson, K.; de Crombrugghe, D. (2015). 'Minding Weber More Than Ever? The Impacts of State Capacity and Bureaucratic Autonomy on Development Goals'. World Development, 72, 191-207.

Dahlström, C.; Lapuente, V.; Teorell, J. (2012). 'The Merit of Meritocratization: Politics, Bureaucracy, and the Institutional Deterrents of Corruption'. Political Research Quarterly, 65(3), 656-668.

Evans, P.; Rauch, J. E. (1999). 'Bureaucracy and Growth: A Cross-National Analysis of the Effects of 'Weberian' State Structures on Economic Growth'. American Sociological Review, 64(5), 748-765.

Gallo, N.; Lewis, D. E. (2012). 'The Consequences of Presidential Patronage for Federal Agency Performance'. Journal of Public Administration Research and Theory, 22, 219-243.

Henderson, J.; Hulme, D.; Jalilian, H.; Phillips, R. (2007). 'Bureaucratic Effects: 'Weberian' State Agencies and Poverty Reduction'. Sociology, 41(3), 515-532.

Lewis, D. E. (2007). 'Testing Pendleton's Premise: Do Political Appointees Make Worse Bureaucrats?' Journal of Politics, 69(4), 1073-1088.

Lewis, D. E. (2008). The Politics of Presidential Appointments. Princeton, NJ: Princeton University Press.

Lira, L. (2013). 'Impacto del Sistema de Alta Dirección Pública (SADP) en la gestión hospitalaria: un análisis empírico'. Estudios Públicos, 131, 61-102.

Moore, M. H. (1995). Creating Public Value: Strategic Management in Government. Cambridge, MA: Harvard University Press.

Moore, M. H. (2013). Recognizing Public Value. Cambridge, MA: Harvard University Press.

Morales, M. (2014). 'Nueva Gestión Pública en Chile: Orígenes y efectos'. Revista de Ciencia Política, 34(2), 417-438.

Moynihan, D. P.; Roberts A. S. (2010). 'The Triumph of Loyalty over Competence: The Bush Administration and the Exhaustion of the Politicized Presidency'. Public Administration Review, 70(4), 572-581.

Perry, J.; Miller, T. (1991). 'The Senior Executive Service: Is It Improving Managerial Performance?' Public Administration Review, 51(6), 554-563.

Imprimir | Enviar a un amic | _COMPARTIR | Sense comentaris | Què és RSS?



 Introduir Comentari
Nom* Cognoms*
Comentari*
captcha
ENVIAR
ENVIAR  ENVIAR  ENVIAR
ENVIAR
ESBORRAR
ESBORRAR  ESBORRAR  ESBORRAR
ESBORRAR
Subscripcions
Vull rebre PUBLIC
Vull donar-me'n de baixa
Enviar
Enviar  Enviar  Enviar
Enviar
Partners
Promotors:
Free access to PUBLIC 50 Book
Executive Master in Public Administration (EMPA)
© ESADE | Av. Pedralbes 60-62, 08034 Barcelona | (+34) 932.806.162 | ISSN 2013-2506 | Resolució òptima 1280x1024 Avís legal | Política de privacitat