Butlletí de l'Institut de Governança i Direcció Pública d'ESADE Castellano | English
La transparència i la confiança en el govern: evidències d'un experiment online

Governs d'arreu del món cerquen millorar la transparència proporcionant informació sobre la seva actuació i sobre les activitats del govern a les webs públiques. Els optimistes de la transparència sostenen que mostrar als ciutadans els resultats de les polítiques del govern mitjançant uns indicadors i uns objectius clars d'acompliment contribueix a incrementar la confiança en el govern. L'auge de la doctrina de la nova gestió pública (new public management, NPM) ha impulsat els governs a centrar-se en formes actives de transparència (Hood, 1991; Noordegraaf, 2000; Pollitt i Bouckaert, 2004; Meijer, 2013). Per la seva banda, els 'pessimistes' sostenen que les complexitats de les polítiques governamentals i els processos democràtics no es poden comunicar fàcilment al públic i que això no farà més que incrementar el nivell dels escàndols polítics (O'Neill, 2002; Bovens, 2003; Etzioni, 2010).

03/02/2016 - Stephan Grimmelikhuijsen i Albert Meijer

La transparència és la clau per confiar en un govern?

Governs d'arreu del món cerquen millorar la transparència proporcionant informació sobre la seva actuació i sobre les activitats del govern a les webs públiques. Els optimistes de la transparència sostenen que mostrar als ciutadans els resultats de les polítiques del govern mitjançant uns indicadors i uns objectius clars d'acompliment contribueix a incrementar la confiança en el govern. L'auge de la doctrina de la nova gestió pública (new public management, NPM) ha impulsat els governs a centrar-se en formes actives de transparència (Hood, 1991; Noordegraaf, 2000; Pollitt i Bouckaert, 2004; Meijer, 2013). Per la seva banda, els 'pessimistes' sostenen que les complexitats de les polítiques governamentals i els processos democràtics no es poden comunicar fàcilment al públic i que això no farà més que incrementar el nivell dels escàndols polítics (O'Neill, 2002; Bovens, 2003; Etzioni, 2010).

S'han realitzat alguns estudis empírics sobre els efectes de la transparència (p. ex., Tolbert i Mossberger, 2006; Cook et al., 2010; De Fine Licht, 2011, 2013; Grimmelikhuijsen, 2011, 2012; Grimmelikhuijsen et al. 2013), però amb resultats dispars: mentre que, en alguns casos, s'han observat efectes positius, en d'altres s'han demostrat els efectes adversos de la transparència sobre la confiança. Un defecte d'aquests estudis és que l'efecte de la transparència sobre la confiança en el govern s'ha tractat en termes generals i es pot argumentar que aquest enfocament anivella totes les diferències entre la població. Els estudis esmentats no distingeixen entre grups diferents de ciutadans i, en conseqüència, no es poden identificar els efectes que depenen d'actituds prèvies i de la consciència política dels ciutadans. Per intentar comprendre millor la relació entre la transparència i la confiança, hem investigat els efectes moderadors que tenen determinades característiques dels ciutadans en la relació entre la transparència i la fiabilitat percebuda del govern.

Estudi dels efectes moderadors de les actituds i els coneixements previs dels ciutadans

Hem utilitzat dues teories extretes de la psicologia per conèixer millor la manera com les persones processen la informació. Alguns experts en psicologia social indiquen que les persones processen la informació de forma diferent si tenen determinades creences o actituds relatives al tema i si la informació es relaciona i s'interpreta en funció d'un coneixement preexistent (Bohner, 2001). Dues teories específiques de la psicologia social ens poden ajudar a entendre els efectes moderadors dels coneixements previs i l'actitud dels ciutadans:

  • La teoria de la dissonància cognitiva (Festinger et al. 1956) sosté que les persones redueixen l'estrès que provoquen les seves creences, idees i/o valors contradictoris evitant situacions i informacions que podrien incrementar aquesta dissonància. Aquesta teoria, aplicada a la relació entre la transparència i la confiança en el govern, proporciona la base per suposar que els qui ja confien en el govern encara hi confiaran més ¿mentre que els qui confien poc presumiblement cada vegada hi confiaran menys.

  • El model de probabilitat d'elaboració (elaboration likelihood model, ELM) (Petty i Cacioppo, 1986) postula que la persuasió mitjançant la informació és un procés que no tan sols implica un processament deliberat i actiu de la informació, sinó que també pot seguir l'anomenada 'ruta perifèrica', processant a través de cues heurístiques i fàcilment recognoscibles. Les persones que tenen coneixements previs sobre un tema determinat tendeixen a adoptar un estil de processament de la informació més deliberatiu i relacionen més la informació amb els seus coneixements previs. En virtut de l'efecte moderador dels coneixements previs en la relació entre la transparència i la confiança, aquesta teoria assenyala que s'espera que els coneixements previs minvin l'efecte de la transparència sobre la confiança, ja que les persones estaran més influenciades pels coneixements que ja tenen sobre la política en qüestió.

La pregunta de recerca següent és fonamental: Fins a quin punt les actituds i els coneixements previs dels ciutadans afecten la relació entre la transparència i la confiança en el govern?

Figura 1. Model de la recerca



Afrontem aquesta pregunta amb un experiment online a gran escala (N = 570). A l'hora de provar els efectes causals, pocs mètodes de les ciències socials poden igualar el rigor i el nivell de control d'un disseny experimental. A més, el fet que l'experiment sigui a gran escala ens permet distingir-hi diversos grups de ciutadans i, en conseqüència, desenvolupar un model més sofisticat de relació entre la transparència i la confiança.

Un experiment en línia

Vam realitzar l'experiment a través d'Internet. Ens vam servir del disseny d'una web governamental per donar l'aparença d'un lloc web real. A continuació, vam adaptar els continguts de la web per al propòsit del nostre estudi. El resultat van ser tres llocs web (v. taula 1).

Taula 1

Grup de control

Informació general del govern

Grup de poca transparència

Informació inoportuna i difícil d'entendre

Grup de molta transparència

Informació oportuna i fàcil d'entendre


L'atribució aleatòria de participants a aquestes condicions experimentals va provocar una distribució equitativa de variables pertinents de perfils entre els diferents grups experimentals, com ara l'edat, el gènere, la formació i les preferències polítiques. Cal dir que només vam presentar als participants informació relativament positiva del govern.

Conclusions: relacions moderades entre la transparència i la confiança

En primer lloc, no observem cap efecte de la transparència en les persones amb nivells alts de coneixements propis. El grau alt o baix de transparència no té cap efecte significatiu en la fiabilitat percebuda del govern en cap de les tres dimensions (competència, benevolència i sinceritat percebudes). La transparència no afecta la confiança quan els ciutadans ja tenen uns bons coneixements del govern.

En segon lloc, en les persones amb pocs coneixements previs del govern, els resultats varien. De les tres dimensions considerades, relacionades amb l'honradesa (competència, benevolència i sinceritat percebudes), només la competència (taula 2) i la benevolència (taula 3) se'n veuen afectades.

Taula 2. Comparació de grup sobre la competència percebuda

1. Ciutadans amb pocs coneixements i amb poca predisposició a confiar en el govern

La poca transparència té un efecte negatiu en la competència percebuda.

2. Ciutadans amb pocs coneixements i amb molta predisposició a confiar en el govern

La poca transparència té un efecte negatiu en la competència percebuda.



Taula 3. Comparació de grup sobre la benevolència percebuda

1. Ciutadans amb pocs coneixements i amb poca predisposició a confiar en el govern

La molta transparència té un efecte positiu en la benevolència percebuda.

2. Ciutadans amb pocs coneixements i amb molta predisposició a confiar en el govern

La transparència no té cap efecte en la benevolència percebuda.


Les taules 2 i 3 il·lustren diferents patrons de participants amb pocs coneixements. La nostra anàlisi mostra que els coneixements previs i la disposició general moderen la relació entre la transparència i la confiança. La competència percebuda disminueix amb una transparència limitada entre les persones amb pocs coneixements. La benevolència percebuda augmenta solament en un grup: el de la gent amb uns coneixements previs limitats i poca confiança en el govern, en general. Aquest efecte desapareix a l'hora d'analitzar el conjunt de la població.


Conseqüències per a la teoria i la pràctica

Què implica tot això per al debat sobre la transparència i la confiança? Voldríem destacar-ne tres aspectes fonamentals:

  • La transparència no té cap efecte en la confiança en una organització concreta de govern si els ciutadans en tenen uns coneixements previs elevats. Basant-nos en el model de probabilitat d'elaboració, sostenim que les persones amb uns bons coneixements previs són menys susceptibles de ser persuadides per la nova informació. Quan els coneixements previs (percebuts) són elevats, es converteixen en la força principal de la fiabilitat percebuda d'una organització de govern i els ciutadans no són 'persuadits' per la informació dels resultats divulgada a la web.

  • Per a les persones amb pocs coneixements previs, la confiança es basa molt menys en les opinions prèvies i la nova informació els pot fer canviar les seves actituds. Els qui confien ingènuament en les organitzacions de govern hi perden la confiança si el govern actua malament a l'hora de crear transparència ¿en canvi, la ingenuïtat té l'efecte contrari quan es tracta de la benevolència percebuda. Les persones amb pocs coneixements previs i poc predisposades a confiar en el govern es mostren gratament sorpreses amb la benevolència del govern que es manifesta amb un alt grau de transparència.

  • Aquestes conclusions poden constituir la base per orientar millor les polítiques de transparència. Els ciutadans amb pocs coneixements sobre el govern són els més difícils d'atraure i els més interessants a l'hora d'enfortir la confiança en el govern. Aquests ciutadans ha de ser abordats més activament i no es pot esperar que visitin espontàniament les webs governamentals: l'ús de les xarxes socials com Twitter i Facebook els poden portar a accedir a la informació del govern. Orientar els esforços de transparència a determinats grups de ciutadans ajudarà les organitzacions de govern a enfortir la confiança en la seva actuació i les seves intencions.




Stephan Grimmelikhuijsen és professor ajudant de la Utrecht School of Governance. Albert Meijer és professor ajudant de la Utrecht School of Governance.

Els resultats presentats en aquest article es van publicar a: Grimmelikhuijsen, S.G.; Meijer, A.J. (2014). 'The Effects of Transparency on the Perceived Trustworthiness of a Government Organization: Evidence from an Online Experiment', Journal of Public Administration Research and Theory, 24(1): 137-157.

Referències

Bovens, M. (2003): De Digitale Republiek: Democratie en rechtsstaat in de informatiemaatschappij. Amsterdam: Amsterdam University Press.

Cook, Fay L.; Jacobs, Lawrence R.; Kim, Dukhong (2010): 'Trusting what you know: Information, knowledge, and confidence in social security', Journal of Politics, 72(2): 397-412.

De Fine Licht, Jenny (2011): 'Do we really want to know? The potentially negative effect of transparency in decision making on perceived legitimacy', Scandinavian Political Studies, 34(3):183-201.

De Fine Licht, Jenny (2013): 'Transparency actually: how transparency affects public perceptions of political decision-making', European Political Science Review.

Etzioni, Amital (2010): 'Is transparency the best disinfectant?', Journal of Political Philosophy, 18(4): 389-404.

Festinger, Leon; Riecken, Henry W.; Schachter, Stanley (1956): When Prophecy Fails. Minneapolis, MN: University of Minnesota Press.

Grimmelikhuijsen, Stephan G. (2012): Transparency and Trust. An experimental study of online disclosure and trust in government. Tesi. Utrecht University.

Grimmelikhuijsen, Stephan G.; Porumbescu, Gregory; Hong, Boram; Im, Tobin (2013): 'The Effect of transparency on Trust in Government: A Cross National Comparative Experiment', Public Administration Review, 73(4): 575-586.

Hood, Christopher (1991): 'A public management for all seasons?', Public Administration, 69, p. 3-19.

Meijer, Albert J. (2013): 'Understanding the Complex Dynamics of Transparency', Public Administration Review, 73(3): 429-439.

Noordegraaf, Mirko (2000): Attention! Work and behavior of public managers amidst ambiguity. Tesi. Delft: Eburon.

O'Neill, Onora (2002): A Question of Trust: The BBC Reith Lectures 2002. Cambridge: Cambridge University Press.

Petty, Richard E.; Cacioppo, John T. (1986): Communication and Persuasion: Central and peripheral routes to attitude change. Nova York, NY: Springer Verlag.

Pollitt, Christopher; Bouckaert, Geert (2004): Public Management Reform. A comparative analysis. 2a ed. Oxford: Oxford University Press.

Tolbert, Caroline; Mossberger, Karen (2006): 'The effects of e-government on trust and confidence in government', Public Administration Review, 66(3): 354-369.


Imprimir | Enviar a un amic | _COMPARTIR | Sense comentaris | Què és RSS?



 Introduir Comentari
Nom* Cognoms*
Comentari*
captcha
ENVIAR
ENVIAR  ENVIAR  ENVIAR
ENVIAR
ESBORRAR
ESBORRAR  ESBORRAR  ESBORRAR
ESBORRAR
Subscripcions
Vull rebre PUBLIC
Vull donar-me'n de baixa
Enviar
Enviar  Enviar  Enviar
Enviar
Partners
Promotors:
Free access to PUBLIC 50 Book
Executive Master in Public Administration (EMPA)
© ESADE | Av. Pedralbes 60-62, 08034 Barcelona | (+34) 932.806.162 | ISSN 2013-2506 | Resolució òptima 1280x1024 Avís legal | Política de privacitat