Per mitjà de la Llei 29/2009, per la qual es modifica el règim legal de la publicitat i de la competència deslleial per a la millora de la protecció dels consumidors i usuaris, s’ha introduït una reforma profunda en el dret espanyol contra la competència deslleial. Un dels aspectes principals d’aquesta reforma és, precisament, la regulació ex novo d’una nova categoria d’actes de competència deslleial: les pràctiques agressives.

Definida així, la figura de les pràctiques agressives entronca, de forma directa, amb la categoria de la publicitat molesta, la qual, si bé ja havia estat objecte d’un desenvolupament ampli en altres ordenaments del nostre entorn, era pràcticament desconeguda en l’àmbit del dret espanyol contra la competència deslleial. Doncs bé, el legislador comunitari (i, amb ell, el legislador espanyol), prenent com a referència la categoria de la publicitat molesta, l’ha ampliada i perfilada, i ha creat un nou grup d’actes de competència deslleial –les pràctiques agressives– que pot ocupar un lloc central en el dret futur contra la competència deslleial.

A part d’això, la prohibició de les pràctiques agressives a la Llei espanyola de competència deslleial presenta una estructura certament complexa, derivada de la combinació d’una definició general de què s’ha d’entendre per pràctiques agressives i un catàleg o llista negra de pràctiques que es consideren, en si mateixes, agressives. De la interpretació i aplicació d’ambdós elements dependrà, en el futur, el règim jurídic d’importants modalitats publicitàries, com ara les visites a domicili, la publicitat telefònica o la publicitat per correu electrònic.