_FA POC QUE HA ESTRENAT EL CÀRREC DE PRESIDENT DE LA FUNDACIÓ ESADE. QUINS REPTES ES PLANTEJA PER ALS PROPERS QUATRE ANYS?
ESADE ha fet un salt espectacular en els darrers 10 anys que ara ens permet jugar a la Champions. El meu objectiu d’entrada: fer el salt següent i competir cada cop amb més força amb les grans escoles del món.
Si penso en els reptes específics, m’encantaria que cap talent que volgués venir a ESADE no se’n quedés fora: aquesta és una qüestió que em preocupa especialment. És cert que de vegades en aquesta casa, per la nostra condició d’escola privada, potser perdem alumnes amb talent per motius econòmics. Hem de trobar la manera que això no succeeixi.
_TALENT NACIONAL, I TAMBÉ INTERNACIONAL?
No m’importa d’on vingui el talent, jo hi vull talent, a ESADE. El nostre servei a la societat no és només a la societat catalana o espanyola, sinó a la societat en general. ESADE és una escola global.
_ÉS ANTIC ALUMNE DE HARVARD, UNA ESCOLA EN QUÈ TENEN MOLT PES LES DONACIONS D’ANTICS ALUMNES EN EL FINANÇAMENT, QUIN CREU QUE N’ÉS EL MOTIU?
Fonamentalment, l’orgull de pertinença i les ganes de mantenir el prestigi de l’escola. L’orgull de pertinença, sigui en una escola, en una empresa o en una institució, fa que t’hi sentis permanentment en deute, encara que hagis pagat la teva educació, fins i tot si ha tingut un cost elevat (jo, per exemple, a Harvard vaig tenir un préstec). En el meu cas, al llarg de trenta anys —des que vaig acabar els estudis a Harvard— he fet donacions puntuals a títol personal. Per mi és una mostra d’agraïment i, alhora, una contribució per mantenir el prestigi de l’escola. Des d’aquest punt de vista, quan ets a dalt de tot, com hi és Harvard, t’has de mantenir a còpia de continuar invertint.
_CREU QUE A ESADE HI TROBEM AQUESTES DUES ACTITUDS (ORGULL DE PERTINENÇA I DE ANES DE MANTENIR EL PRESTIGI DE L’ESCOLA) EN ELS NOSTRES ANTICS ALUMNES?
El salt que ha fet l’escola en els darrers anys fa que fins i tot les persones que no tenien aquest orgull de pertinença en un moment determinat el comencin a tenir. Estic convençut que un antic alumne, quan veu coses com ara el fitxatge de Javier Solana o la participació d’ESADE a l’Institut Europeu d’Innovació i Tecnologia (IEIT) se sent orgullós de ser ESADE, perquè no hem d’oblidar que porta el cognom ESADE en algun lloc. Quan el prestigi de l’escola s’incrementa, automàticament n’incrementa l’orgull de pertinença i incrementa el sentiment de creure que hem de mantenir aquest prestigi. És una retroalimentació permanent. Harvard té una llarga trajectòria en programes de captació. Jo crec que nosaltres hi arribarem i espero que en recorrem el camí més ràpidament.