Per comprendre millor l’impacte de la inversió estrangera directa als països i a les economies en via de desenvolupament, COFIDES i ESADE han promogut la realització de l’estudi "La inversión directa de las empresas españolas en el exterior. Efectos en destino y origen: cinco casos de estudio en países y economías en desarrollo", que també compta amb el suport del Consell General d’Economistes d’Espanya, amb la direcció acadèmica de Xavier Mendoza, professor d’ESADE.

Es tracta d’un dels primers estudis que es fan a Espanya utilitzant els objectius de desenvolupament sostenible (ODS) com a marc de referència per tal d’avaluar la contribució de les empreses al desenvolupament. Així mateix, també com a novetat, l’informe estudia els mecanismes organitzatius i els factors contextuals que generen més impactes positius, tant per al país receptor de les inversions com per al país d’origen de l’inversor. Amb aquesta finalitat, junt amb tot el desenvolupament teòric i conceptual, s’ha analitzat una mostra de projectes d’inversió concrets d’empreses espanyoles de diferents sectors d’activitat que han estat finançats per COFIDES.

En la presentació, hi ha participat Marisa Poncela, secretària d’Estat de Comerç, que ha destacat que l’estudi no s’ha limitat a analitzar els efectes directes i indirectes de la inversió de les empreses als països receptors, sinó que també ha tingut en compte els efectes sobre la competitivitat de les empreses que la duen a terme i, alhora, sobre l’economia d’origen. A més, ha ressaltat que aquest és un exemple molt satisfactori de col·laboració entre el sector públic i el privat, entre ESADE, COFIDES i el Consell General d’Economistes. També hi han intervingut Salvador Marín, president de COFIDES; Valentí Pich, president del Consell General de Col·legis d’Economistes d’Espanya; Enrique Verdeguer, director d’ESADE Madrid, i Xavier Mendoza, professor d’ESADE.

Els ODS com a marc de referència

La comunitat internacional ha reconegut que l’ajuda oficial al desenvolupament (AOD) és clarament insuficient per finançar les fites associades als ODS. Per aquest motiu, el sector privat està cridat a assumir un protagonisme especial en l’assoliment d’aquests objectius. A títol il·lustratiu, l’any 2015, els fluxos d’IED cap a les economies en via de desenvolupament van ser sis vegades superiors al conjunt de l’AOD a escala mundial.

Així doncs, el repte és que els fluxos d’IED adreçats als països i a les economies en via de desenvolupament, o almenys una part significativa d’aquests fluxos, contribueixin als ODS com a part integrant dels projectes empresarials que els originen. Al seu torn, estan sorgint noves modalitats per finançar el desenvolupament, derivades de la cooperació entre els actors públics i privats, en què destaca el paper de les institucions financeres de desenvolupament, com COFIDES a Espanya, a l’hora de catalitzar projectes d’inversió empresarial que generin efectes positius, tant en les economies receptores com en la d’origen.

Des de la perspectiva del país receptor, tan important o més que la quantitat de la inversió estrangera rebuda és la seva qualitat. Com destaca l’estudi, la qualitat de la IED en termes de desenvolupament sostenible es relaciona amb la voluntat de permanència a llarg termini de l’empresa inversora al país de destinació; el seu interès a establir vinculacions o encadenaments productius amb l’economia local, promovent la transferència i la disseminació de capacitats tecnològiques i de bones pràctiques de gestió, i el desenvolupament de l’activitat amb criteris de sostenibilitat econòmica, social i ambiental. D’aquí ve la importància de promoure que les empreses espanyoles internacionals adoptin enfocaments d’inversió responsable en tots els casos. Per això, els ODS esdevenen una autèntica “brúixola” al servei dels directius de l’empresa a l’hora de crear “valor compartit” del qual es beneficiïn tant l’empresa com la societat.

El professor Mendoza ha destacat que, “tal com hem vist en els casos d’estudi, tant la gestió de riscos com les oportunitats associades a la integració dels ODS en el plantejament estratègic de la filial tenen un alt component d’especificitat i estan molt influïts pel sector d’activitat de l’empresa i pel seu model de negoci”. Per aquest motiu, “és clau integrar les responsabilitats en termes d’ODS que l’empresa s’ha plantejat assumir en la governança i en els processos propis de l’activitat empresarial, traduint-les en objectius concrets per a totes les funcions”, ha conclòs Xavier Mendoza.

Impacte en el país d’origen, Espanya

Els projectes d’IED que s’estudien tenen una sèrie d’efectes positius per al país d’origen, Espanya, com ara l’impacte sobre la balança de pagaments a través de la repatriació de dividends i el pagament de royalties, o si la filial a l’estranger genera la demanda de béns d’equip, intermedis o complementaris, que s’exporten des del país d’origen. També té un efecte positiu sobre l’ocupació per l’efecte d‘arrossegament sobre les exportacions i l’increment d’ocupació qualificada a la matriu, com a conseqüència de l’augment de la dimensió de l’empresa i de les necessitats de coordinació i control. Així mateix, en algun dels casos analitzats, s’ha produït una “transferència inversa” de tecnologia, ja que cada vegada és més freqüent que els receptors d’IED aportin també coneixement als emissors. Finalment, la projecció d’una imatge positiva d’Espanya com a país d’origen de l’inversor és un altre dels avantatges que les nostres empreses internacionals adopten enfocaments d’inversió responsable.

La relació entre la IED i el desenvolupament sostenible: un model conceptual de síntesi

En aquest model de síntesi, se subratlla que els efectes sobre el desenvolupament del país es generen en la fase d’implementació del projecte d’IED per part de la filial de l’empresa al país. I també que aquests efectes es produeixen, en gran part, com a conseqüència de la configuració organitzativa de la filial i del rol assignat a la filial dins l’empresa multinacional. Així mateix, cal destacar que l’impacte de la filial sobre el desenvolupament sostenible del país es veu ampliat o reduït en funció de les polítiques de responsabilitat social de l’empresa (RSE) que s’hi apliquin i de la intensitat i la qualitat de les interaccions que la filial manté amb els diferents grups d’interès, especialment amb les empreses locals i amb el govern. Finalment, es remarca la importància de la dimensió temporal, atès que gran part dels efectes indirectes relatius a les transferències de coneixement demanen temps per materialitzar-se, cosa que al seu torn pressuposa la permanència de l’inversor, com a mínim, a mitjà termini.

Salvador Marín, president de COFIDES, ha ressaltat que “aquest estudi confirma la idea que les empreses que fan inversions directes exteriors generen molts efectes positius, tant al país de destinació com al país d’origen: creen ocupació en tots dos sentits, projecten imatge i generen un efecte d’arrossegament, entre d’altres. Així doncs, créixer internacionalment és una bona idea i una política que cal recolzar des de diverses esferes. Si hi afegim que, a més de créixer a l’exterior, amb la innovació, la transferència de tecnologia i el coneixement les empreses contribueixen també a l’assoliment dels ODS, podem estar satisfets de participar en la realització d’unes inversions responsables. Aquest és el camí que estan seguint avui les institucions financeres de desenvolupament homòlogues a COFIDES en l’àmbit internacional: relacionar la internacionalització amb el desenvolupament des del suport al sector privat, cosa que COFIDES fa, liderant des de fa trenta anys. Així doncs, aquest estudi ens confirma que hem de seguir en aquesta línia”.

L’empresa internacional, un actor clau per al desenvolupament

Hi ha un ampli consens acadèmic en el sentit que, si bé les empreses internacionals, a través de la IED, poden aportar importants beneficis directes, la seva contribució més significativa al desenvolupament d’un país es produeix, tanmateix, a través de la transferència i la disseminació de les seves capacitats tecnològiques al teixit productiu local. En aquest sentit, la IED s’ha convertit actualment en la principal via de transferència de tecnologia per a la majoria dels països i de les economies en via de desenvolupament, en què contribueix a incrementar el valor afegit de la producció i a augmentar la formació del capital humà.

Aquests processos de transferència de tecnologia es poden desenvolupar per mitjà de canals de doble via. En primer lloc, s’aconsegueix a través de la inversió directa i la transferència de tecnologia i de capacitats de la casa matriu a la filial, inclosa la implantació del model de negoci i de pràctiques de gestió corporatives, amb les adaptacions que exigeixi el context local. En segon lloc, es produeixen transferències de coneixement cap al teixit productiu local com a conseqüència de determinades decisions i actuacions de l’empresa, per exemple quan aquesta comparteix la propietat de la filial amb un soci local, dóna suport als proveïdors locals perquè compleixin els estàndards internacionals de qualitat, subministrant al mercat local productes tecnològicament més avançats o desenvolupats conjuntament amb alguns dels seus clients locals, o localitzant activitats d’R+D al país, i col·laborant amb universitats i centres de recerca locals.

D’altra banda, l’adopció d’enfocaments d’inversió responsable també ha proporcionat avantatges tangibles a les empreses, perquè ha contribuït, d’una banda, a facilitar l’adaptació de la filial al país i a fer més sostenible el retorn de les inversions i, de l’altra, que les empreses promotores es diferenciïn competitivament i desenvolupin noves capacitats organitzatives que han pogut replicar en països similars, potenciant així el seu creixement internacional.