“Hem de continuar avançant, malgrat les contradiccions”. L’exministre d’Economia Pedro Solbes ha manifestat així el seu vot de confiança en el procés de reforma de la unió econòmica i monetària (UEM), durant l’última sessió d’aquest curs del Cicle de Jornades amb què la Càtedra Jean Monnet-ESADE, la Fundación de Estudios Financieros i Uría Menéndez han volgut aprofundir en el futur de la unió financera, bancària, fiscal i econòmica d’Europa. “Comparteixo la idea de correcció del model –ha explicat el també excomissari europeu d’Afers Econòmics i Monetaris. Com més puguem fer per ell i per la democràcia, millor, però hem de tenir en compte que la unió econòmica i monetària, com qualsevol altre procés d’integració, és un procés evolutiu i no podem esperar que hi hagi resultats a curt o a mitjà termini.”

Segons Daniel Sarmiento, professor de Dret de la Unió Europea de la Universidad Complutense de Madrid i advocat d’Uría Menéndez, la unió econòmica i monetària té “problemes de governança, que podem qualificar com fallades de disseny o vulnerabilitats: la fragmentació entre els països de l’euro i els de fora; la no-separació entre la política monetària i la política econòmica, i la indefinició entre qui legisla i qui executa i, sobretot, qui controla”. I també ha afegit que “hauríem d’actuar amb menys velocitats variables, amb la protecció dels tractats constitutius, i que aquests siguin reformables i adaptables”. “Gran part dels problemes se solucionarien si es consolidés la situació de la zona euro perquè, de fet, la integració bancària ha d’acabar amb la integració monetària de tots els països”, ha conclòs Sarmiento.

El futur del mecanisme europeu d’estabilitat

En opinió de Carla Díaz Álvarez de Toledo, subdirectora general d’Afers Econòmics i Financers de la Unió Europea del Ministeri d’Economia, “més que fallades de disseny, el que passa amb la unió econòmica i monetària és que s’ha d’acabar de constituir, per exemple, amb la transferència de la sobirania legal i el desenvolupament de totes les polítiques que porta associades”. “Encara necessitem identificar on es troben les competències en cadascun dels àmbits en què opera”, ha assenyalat Díaz Álvarez de Toledo, que considera que, “mentre s’ha avançat molt en la política monetària; no s’ha avançat tant en la financera i, menys encara, en la fiscal”. “Per tot això, cal integrar el mecanisme europeu d’estabilitat (MEDE) en els tractats i en la gestió comunitària entre d’altres factors”, ha afirmat.

En aquest sentit, Alberto de Gregorio Merino, director del Servei Jurídic del Consell de la Unió Europea, s’ha mostrat partidari d’incorporar el MEDE dins el dret de la Unió, i ha avançat que “en pocs dies veurem com aquest s’obrirà a renegociar les seves atribucions per tal d’exercir de barrera fiscal del fons de resolució europeu i supervisar econòmicament els estats membres de la zona euro”. I ha afegit: “La Unió Europea no és un projecte econòmic, sinó polític.”

Federico Steinberg, investigador principal del Real Instituto Elcano, també observa la unió econòmica i monetària des d’una perspectiva més global: “L’euro està en mans dels economistes i, per tant, tendeix a deixar de banda el concepte de legitimitat que els politòlegs i els juristes defensem. No sempre hem estat convidats a debatre sobre aquestes qüestions.” I ha reconegut que, “quan l’economia anava bé, no hi havia cap problema. Però hem arribat a un punt en què no podem obviar una qüestió de fons: qui és l’euro, qui n’és el sobirà, i quines polítiques el controlen”.