“La crisi dels refugiats al Mediterrani ha evidenciat, entre altres coses, que el disseny polític inicial de la Unió Europea –el somni d’un continent sense fronteres, integrat políticament i econòmicament– encara és un projecte inconclús. Això ha tingut uns efectes negatius en la confiança pública dels votants europeus”, ha afirmat Nick Clegg, membre del partit liberal demòcrata del Regne Unit i exviceprimer ministre del govern britànic, en una conferència organitzada per ESADE i KREAB, que ha tingut lloc al campus d’ESADE a Madrid i ha comptat amb la presència de Javier Solana, president d’ESADEgeo-Center for Global Economy and Geopolitics. “No hem d’oblidar que la Unió Europea encara és molt jove”, ha assenyalat Clegg. Així doncs, “hem de ser pacients i no pressionar massa el projecte europeu, pretenent que som una sola entitat democràtica. En aquest sentit, podem desfer-nos de les fronteres exteriors i mantenir les interiors, o al contrari, però el que no és viable és prescindir de totes dues: hem d’acceptar que la Unió Europea és una entitat híbrida per naturalesa”, ha advertit.

L’ordre liberal internacional

“La nostra principal preocupació avui és entendre on som”, ha assenyalat Javier Solana, després que “l’any passat (2016) es veiés marcat per dos fets polítics que han afectat significativament el món tal com el coneixíem fins ara: les eleccions nord-americanes i el referèndum britànic. No és només què ha passat, sinó on ha passat. Tant el Regne Unit com els Estats Units d’Amèrica van liderar i garantir, al segle xx, l’ordre liberal internacional, el lliure comerç i el multilateralisme. Tanmateix, al segle xxi, arran de la crisi financera de 2008, han estat precisament aquests dos països els qui han decidit acabar amb l’ordre internacional”, ha reconegut Solana.

Integració o separatisme

A propòsit de la crisi financera, Clegg ha assenyalat que aquesta “ha tingut un efecte molt profund en les democràcies occidentals i ha provocat el sorgiment de populismes, davant dels quals els Estats Units i el Regne Unit han estat més vulnerables que d’altres països de la Unió Europea, com Espanya, França o Holanda”. No obstant això, “em preocupa que caiguem en un conformisme polític”, ha reconegut. “Davant del proteccionisme erràtic de Donald Trump i del ressorgiment de la Xina o l’Índia com a nous líders del multilateralisme, la Unió Europea té una oportunitat que no pot desaprofitar. Per evitar l’autocomplaença i restaurar l’estabilitat de les nostres democràcies, hem de centrar la nostra tasca en el que és substancial, no en els aspectes simbòlics: hem de superar els profunds desequilibris que hi ha a la zona euro entre el nord creditor i el sud deutor, i hem d’avançar cap a un nou disseny polític, econòmic, financer i fiscal”, ha sostingut Clegg. En aquesta mateixa línia, Javier Solana ha conclòs que, “si ens separem, perdem una capacitat enorme per actuar conjuntament”.

Aquesta trobada, que ha coincidit amb l’apel·lació de Jean-Claude Juncker, president de la Comissió Europea, a la integració europea amb un nou acord polític, ha tingut lloc en el marc de la presentació de la segona edició del programa “Agenda pública: poder i contrapoder”, que imparteixen conjuntament ESADE i KREAB, amb l’objectiu d’oferir a les organitzacions marcs conceptuals per entendre millor l’entorn polític en què operen, i analitzar i planificar la seva acció estratègica entorn dels afers públics. L’acte ha comptat també amb les intervencions d’Eugenio Martínez Bravo, soci director de KREAB a Espanya; Ángel Saz-Carranza, codirector del programa “Agenda pública” i director d’ESADEgeo, i Eduardo Madina, codirector del programa “Agenda pública”.