“El sector públic espanyol ha guanyat en efectivitat els darrers anys, segons els índexs internacionals. Tanmateix, encara queda molt per millorar si comparem la seva efectivitat amb la dels països més avançats de la Unió Europea”. Francisco Longo, director general adjunt d’ESADE, ha argumentat així la necessitat d’informes com El empleo público en España: desafíos para un Estado democrático más eficaz, elaborat per investigadors d’ESADE i publicat per l’Institut d’Estudis Econòmics (IEE), que s’ha presentat avui a la seu de la Confederació Espanyola d’Organitzacions Empresarials (CEOE). Aquest document és un full de ruta no tan sols per millorar el capital humà de l’ocupació púbica, sinó també, atès el seu pes quantitatiu (3 milions de persones) i el seu caràcter intensiu en els serveis públics, “per millorar l’acompliment dels governs i de les organitzacions públiques espanyoles”, segons Longo.

L’ocupació pública, després de la crisi

L’ocupació pública espanyola no té una grandària excessiva. El nombre d’empleats és similar al dels països desenvolupats i per sota de la mitjana de l’OCDE, per bé que la comparació hauria de tenir en compte que, en altres països, el percentatge d’empleats públics a temps parcial és sensiblement més alt. Tanmateix, com es pot observar a l’estudi que s’ha presentat avui, la radiografia és ben diferent si s’hi analitza la dinàmica subjacent. “El nombre d’empleats públics s’ha doblat a Espanya els darrers 25 anys”, ha observat Francisco Longo. “Fins i tot en plena crisi, l’any 2008, quan el país ja destruïa massivament llocs de treball, els tres nivells d’Administració van créixer gairebé en un quart de milió de llocs. Després, la recessió va imposar dos anys de reduccions, però fou un parèntesi”, ha explicat el director general adjunt d’ESADE, que ha afegit que la recuperació ha comportat un ràpid repunt, fins a situar-se en unes xifres molt similars a les de 2008: “La peculiaritat no és tant una dimensió hipertrofiada, sinó una forta tendència expansiva, que les administracions difícilment poden controlar.”

D’altra banda, l’ocupació pública a Espanya equival a més de la meitat dels costos de producció del Govern central, una proporció sensiblement superior a la dels països centrals de la UE. En conseqüència, el recurs al sector privat per a la provisió de serveis públics, és a dir, l’externalització, és molt menor que en aquells països. “Aquesta dada fa pensar que el desenvolupament de la col·laboració publicoprivada podria contribuir, si es dissenyés amb rigor, a equilibrar els riscos, a garantir la transparència i la rendició de comptes, i a incrementar l’eficiència en l’ús dels recursos públics”, ha suggerit Francisco Longo.

Envelliment, temporalitat i baixa qualificació

Pel que fa a les característiques del capital humà, l’informe d’ESADE assenyala que el sector públic espanyol presenta un índex baix de qualificació amb relació als seus llocs de treball, circumstància que resulta evident en comparar les categories professionals d’aquí amb les dels països del nostre entorn. A l’Administració general de l’Estat (AGE), que té funcions bàsicament reguladores i planificadores, els llocs que no requereixen cap titulació superior són prop del 70 %. En canvi, el nombre de persones que ocupen posicions directives és clarament inferior al de la mitjana de la UE. “Paradoxalment, Espanya es caracteritza per tenir un dels percentatges més alts d’empleats públics amb titulació universitària”, ha apuntat Francisco Longo. “Aquest fenomen de sobrequalificació (és a dir, quan el nivell d’educació formal supera el que s’exigeix per acomplir la tasca) implica, entre d’altres problemes, que es desaprofita molt talent”.

“L’escassa qualificació del capital humà del sector públic, ja de per si preocupant en un context de complexitat creixent, es veu agreujada per dos factors: l’envelliment i la temporalitat”, ha advertit el director general adjunt d’ESADE. L’any 2014, el nombre d’empleats de més de 60 anys superava el dels menors de 30, i en dos anys el diferencial ha augmentat tres punts percentuals més. L’ocupació pública temporal presenta a Espanya les xifres més altes dels països de la UE, amb l’única excepció de Polònia. En aquest sentit, l’informe que s’ha presentat avui subratlla que, en general, l’accés a l’ocupació temporal en les administracions espanyoles presenta uns requisits de mèrits i capacitats inferiors als de l’ocupació estable.

La remuneració, inversament proporcional a la qualificació

En l’àmbit de la retribució, l’estudi assenyala que la remuneració dels empleats públics espanyols respecte del PIB és lleugerament superior a la de la mitjana de l’OCDE. Entre 1999 i 2008, va créixer bastant més que al sector privat i continua essent, de mitjana, 1,5 vegades superior a la privada (INE, 2014). Si s’analitza per categories, com fa l’informe d’ESADE, s’observa que aquest diferencial és inversament proporcional a la qualificació del treball: afavoreix els segments menys qualificats però, en canvi, se situa molt per sota de les retribucions del sector privat en les categories tècniques d’alta qualificació i els llocs de treball de caràcter directiu. Aquest desequilibri de l’estructura salarial s’ha accentuat amb la distribució de les retallades durant la crisi, que han penalitzat més les categories professionals superiors. D’altra banda, segons els autors de l’informe que s’ha presentat avui, “l’ús escàs de l’avaluació de l’acompliment impedeix, en general, vincular una part dels salaris a l’acompliment”.

Una funció directiva desregulada i perjudicada per la crisi

“La uniformitat i la rigidesa són dues patologies greus del sistema de gestió de l’ocupació pública a Espanya”, ha afirmat Francisco Longo. L’estatut funcionarial, pensat per a funcions que impliquen l’exercici de l’autoritat, no s’adapta a la gestió de la majoria de les activitats de prestació de serveis (ciència, R+D+i, educació, salut, serveis socials, etc.), que constitueixen la parcel·la majoritària de l’ocupació pública. Desenvolupar regulacions diferenciades i adaptades a cada sector i atribuir a les organitzacions públiques i als seus gestors més autonomia per gestionar els seus recursos humans són dues recomanacions que els experts d’ESADE defensen àmpliament.

Un dels dèficits més notables del sector públic espanyol és que ni l’Administració general de l’Estat, ni les comunitats autònomes ni els ens locals disposen de regulacions per als directius públics que garanteixin la professionalitat i la idoneïtat dels càrrecs d’alta direcció. “La conseqüència més generalitzada és la politització d’aquests càrrecs i la colonització de la gerència pública per part dels partits”, ha comentat Longo, que considera urgent crear, en els diferents nivells de l’Administració, “un règim diferenciat de directius públics que, com passa en altres països del nostre entorn, allunyi la provisió d’aquests càrrecs del cicle electoral, en garanteixi la professionalitat, vinculi la seva gestió als resultats i estableixi uns mecanismes adequats de rendició de comptes”.

“Els experts coincideixen a assenyalar que les polítiques d’ocupació pública haurien de prioritzar, en els propers anys, la renovació i el rejoveniment de les plantilles, procurant dotar-les de talent qualificat i directiu; la introducció de pràctiques avançades i flexibles de selecció i avaluació; l’obertura del ventall salarial i l’aproximació de les polítiques salarials als mercats de referència; la vinculació entre la compensació i l’acompliment, i la professionalització de les relacions laborals i de la negociació col·lectiva”, ha conclòs el director general adjunt d’ESADE.

L’informe El empleo público en España: desafíos para un Estado democrático más eficaz ha estat elaborat per Carlos Losada, Francisco Longo i Manuel Férez, professors d’ESADE, i per Adrià Albareda, de l’Institut d’Administració Pública de la Universitat de Leiden.

L’acte de presentació de l’informe ha comptat amb la presència de Rafael Catalá, ministre de Justícia; Ana Plaza, secretària general de la CEOE; Juan Pablo Lázaro, director de la CEIM; José Luis Feito, president de l’IEE, i Francisco Longo, director general adjunt d’ESADE.