La realitat de la legaltech i l'anàlisi de casos d'èxit han protagonitzat la jornada organitzada per ESADE Law School i Lefebvre a ESADEFORUM, que ha tingut com a protagonistes Eugenia Navarro, professora d'Estratègia i Màrqueting Jurídic d’ESADE Law School; María de la O Martínez, directora d'Innovació del Producte de Lefebvre; Isabella Galeano, fundadora de The Technolawgist i col·laboradora acadèmica d’ESADE Law School, i Laia Moncosí, sòcia fundadora de Lawyers for Projects.

Les ponents de la taula rodona han coincidit a assenyalar que la tecnologia per la tecnologia no té sentit, però la conclusió compartida d'aquesta sessió és que la legaltech es convertirà en un valor diferencial per als despatxos d'advocats i tindrà molt més recorregut. Això sí: no es pot aplicar sense un objectiu definit.

Per María de la O Martínez, la crisi que hem viscut ha estat el detonant que ha mobilitzat les empreses a demanar als despatxos coses diferents, innovadores. “L'Administració pública també ha impulsat el canvi. Espanya és el vuitè país més avançat del món en legaltech i aquest fet fa avançar les pimes i els despatxos, encara que no vulguin.”

Les ponents han destacat també una de les principals barreres que s'identifiquen a l'estudi sobre la innovació al sector jurídic elaborat per Lefebvre: la por. Per Isabella Galeano, “l'escepticisme és degut, en gran part, al fet que no sabem què significa. Per això és important separar la part jurídica –com la regulació del reconeixement facial, la transmissió de tokens de blockchain, etc.–, de la part de tecnologia, que realment ens pot ajudar en la nostra labor coma a advocats”.

Aquesta por a la legaltech arriba també perquè l'advocat o l'assessor d'empresa no comprèn bé quin abast té. “Molt sovint, no es tracta d'implementar únicament un programari, sinó de canviar completament una dinàmica de treball”, ha indicat María de la O Martínez, i Laia Moncosí ha afegit que hi ha d'haver diferents velocitats “depenent de la dimensió i de la tipologia de cada despatx. La legaltech té solucions molt complexes que fan servir la IA, però també té solucions molt senzilles, de gestió documental o emmagatzematge en núvol, que són molt fàcils d'implementar”.

La legaltech ha fet aparèixer nous models corporatius, en què la col·legiació i la figura del soci deixen de tenir tant pes. Un cas d'èxit són les talent platfoms, un model que està arribant a Espanya amb Lawyers for Projects, que és “un hub conformat avui per més de cinquanta advocats i advocades de talent, que treballen per projectes per a clients que aposten per un model diferent que els proporciona un assessorament de primer nivell, més pròxim, eficient i rendible”, segons ha explicat la seva fundadora Laia Moncosí. “Utilitzem la tecnologia en diferents àrees, com l'automatització de processos, la gestió documental a través de sistemes cloud i el desenvolupament del negoci a través d'un CRM basat en Kanban”, ha afegit.

Encara que l’aplicació de la legaltech encara és incipient a Espanya, els despatxos la tenen en compte a l'hora de fitxar nous advocats. Segons ha indicat Isabella Galeano, que també col·labora amb ESADE Law School, “en entorns tan competitius com els despatxos d'advocats els coneixements sobre legaltech es poden convertir ràpidament en un factor diferencial a l'hora de contractar candidats. Cada vegada serà més important que els advocats entenguin com la tecnologia pot millorar la presentació dels seus serveis jurídics i com el dret regula qüestions tan essencials com ara la intel·ligència artificial”.

Les eines de legaltech que estan afectant més els despatxos i les empreses són totes les vinculades a la gestió dels contractes i a l’automatització del procés de contractació. “Són les que estan tenint un impacte més tangible en les empreses, perquè aquesta és una àrea on es manegen grans volums de documents, les tasques repetitives són habituals i incideixen en un element clau per minimitzar l'exposició al risc de les empreses. Des del punt de vista dels despatxos, les eines que facilitin les tasques de gestió interna, de recerca i anàlisi de documents seran les que s'adoptaran primer”, ha conclòs Galeano.