Aquest contingut està relacionat amb les següents etiquetes:

La inversió xinesa a Europa creix un 31% i l’any 2016 va assolir els 41.150 milions de dòlars

Alemanya (27,4 %) i el Regne Unit (25,5 %) van ser dos dels països europeus que van rebre més inversió xinesa l’any 2016, seguits de Finlàndia, amb operacions per valor de 8.600 milions de dòlars. El 2017, Itàlia fou el país que va rebre més capital del país asiàtic

Enllaç a l'informe d'ESADE Tendencias de inversión de China en Europa 2017-2018

La Xina es va convertir l’any 2016 en el segon inversor més gran del món, amb una xifra de 170.110 milions de dòlars, dels quals gairebé la quarta part (41.150 milions de dòlars) van tenir com a destinació la Unió Europea, un 31 % més que l'any anterior. Aquesta és una de les conclusions de la quarta edició de l'informe d’ESADE Tendencias de inversión de China en Europa, elaborat per Ivana Casaburi, professora d’ESADE, amb la col·laboració d’ACCIÓ, que posa en relleu que, en un entorn geopolític cada vegada més proteccionista arran de les polítiques aranzelàries de l'Administració Trump, el Brexit i l'auge dels partits europeus contraris a la globalització, el govern xinès s'ha convertit en el protagonista de la liberalització i l'obertura comercial arreu del món. “La Xina ocupa una posició privilegiada per substituir els Estats Units com a impulsor de la globalització”, assenyala l'informe, si bé matisa que el fet que el gegant asiàtic controli fortament el seu mercat intern i les seves empreses públiques a l'exterior resta credibilitat a aquest paper.

L'informe d’ESADE defensa l'estabilització del creixement de l'economia del país asiàtic, que s'ha consolidat gràcies a l'increment de la demanda interna en el sector dels serveis i a un pes més important del consum privat, especialment gràcies al comerç electrònic. A més, ha fet grans passos per convertir-se en una potència tecnològica i innovadora a escala global, amb avenços destacats en R+D, en producció científica i en desenvolupament de capital humà investigador, gràcies a la labor de grans grups privats com ZTE, Lenovo, Tencent o Xiaomi.

Les empreses tecnològiques de la UE, les més atractives

La inversió xinesa en els sectors i les empreses tecnològiques europees ha passat de ser pràcticament inexistent fa pocs anys a convertir-se en una de les destinacions principals de les seves operacions, que inclouen àrees com els videojocs o la robòtica, i fan atenció especialment al vehicle elèctric, la biotecnologia i el sector Fintech. L’any 2016, aquesta inversió concretament va ser de 12.880 milions de dòlars, un 31,3 % del total, seguida de les que tenien com a destinació la indústria (24,7 %) i els serveis (16,2%), especialment el turisme, l’entreteniment i el medi ambient. D’altres sectors d'inversió més tradicional van mantenir el seu atractiu, especialment el de l'energia i l'immobiliari, en els quals els fons sobirans China Investment Corporation (CIC) i State Administration of Foreign Exchange (SAFE) van millorar les seves posicions.

Per països, Alemanya i el Regne Unit van concentrar l’any 2016 la meitat de la inversió xinesa a Europa –amb el 27,4 % i el 25,5 %, respectivament– gràcies al fet que aquestes dues economies combinen un clima de negocis atractiu per a les empreses estrangeres amb oportunitats d'inversió en sectors molt interessants per a les empreses xineses, com l'immobiliari o el de les infraestructures tecnològiques. Darrere d’ells, es va situar per primera vegada Finlàndia, gràcies a l'adquisició del 84 % de la creadora de videojocs Supercell Oy per part d'un grup d'inversors liderat per Tencent. Aquesta operació es va valorar en 8.600 milions de dòlars i va ser la de més volum que va fer el país asiàtic a Europa el 2016.

Espanya, la destinació principal del sud d'Europa

Pel que fa a les economies del sud del continent (Itàlia, Espanya, Portugal i Grècia), l'informe d’ESADE assenyala que els interessos del govern xinès són heterogenis i, si bé l’any 2016 i la primera meitat del 2017 no s’hi van registrar grans inversions, com havia passat en anys anteriors, sí que s’hi van anunciar operacions importants.

El 2016, Espanya va rebre un volum d'inversió rècord de 1.880 milions de dòlars, principalment com a conseqüència de l'adquisició de l'empresa de serveis Urbaser. Per la seva banda, Itàlia va rebre 800 milions de dòlars gràcies a les adquisicions de l'Inter de Milà, la firma de joieria Buccellati o l’empresa de manufactures Gimatic. A Grècia, COSCO va entrar amb una participació minoritària a la xarxa elèctrica ADMIE i, a Portugal, Fosun International va anunciar la intenció d'acudir a una ampliació de capital del Banc de Portugal, i Hainan Airlines va entrar a l'aerolínia TAP.

De la primera meitat de 2017, l’informe d’ESADE destaca que, malgrat que les operacions van ser més escasses i de volum més reduït –prop de 15.300 milions de dòlars–, Itàlia va incrementar substancialment la inversió i va esdevenir el primer país en inversió xinesa, per davant del Regne Unit i Alemanya, i Espanya fou el país on es va anunciar l’operació de més envergadura: l'entrada del fons Orient Hontai Capital a l’empresa de mitjans Imagina Media Audiovisual.

Dos reptes per al futur

Pel que fa al segon semestre de 2017, la inversió xinesa a Europa tampoc no ha assolit les xifres de l'any anterior. Les operacions anunciades per a aquest període no van arribar als 30.000 milions de dòlars, un 25 % menys que el 2016, com a conseqüència, entre d’altres factors, a les mesures restrictives per a operacions a l'exterior que el govern xinès ha impulsat per combatre l'elevat deute públic, el reescalfament del mercat immobiliari a la costa del país o les possibilitats d'arbitratge internacional.

A més d'aquestes decisions, que poden afectar negativament tant les operacions en cartera com les d'inversió directa, la inversió xinesa a la Unió Europea s'enfrontarà, els propers exercicis, a una legislació comunitària més desenvolupada en aquest rang d'operacions, que respon a la preocupació de països com Alemanya, França o Itàlia davant d’una més que possible onada d'adquisicions tecnològiques del gegant asiàtic –iniciada amb la compra de l'alemanya KUKA per part del fabricant xinès d'electrodomèstics Midea per 4.500 milions d'euros–, que podria erosionar els avantatges competitius de la indústria a Europa.