“La moda és com l’energia: ni es crea ni es destrueix, simplement es transforma. Abans es comprava per necessitat; ara es fa per il·lusió.” Amb aquesta frase, ha obert aquest matí Juan Carlos Amich, fundador d’Amichi, l’última sessió del XI cicle “L’empresa familiar del segle xxi: reptes i oportunitats”, que organitza ESADE Business & Law School, en col·laboració amb Deloitte. La seva història és “la història del comerç tèxtil a Espanya als darrers cinquanta anys”, una trajectòria en la qual “Amancio Ortega ha estat el gran mestre de la firma: Hem d’estar orgullosos de tenir un empresari així al nostre país”, ha afegit.

Després de passar per diverses empreses, a principi dels anys vuitanta Amich va adquirir un magatzem per a la venda majorista. “Un cash & carry en què replicàvem models que vèiem a Londres i a París, en què nosaltres corríem amb el risc de l’acumulació d’estoc, que ens va fer passar de sis milions de pessetes d’inversió a trenta-sis milions de pessetes de benefici al primer exercici.” La clau de l’èxit, segons la seva opinió, va ser externa –“la televisió en color i la força del prêt-à-porter, que estava acabant amb les modistes i els sastres”–, però sobretot interna: “En sis mesos, vam obrir deu botigues amb dones conegudes com a sòcies, que s’hi implicaven tant com si el negoci fos seu.” Però no fou fins anys més tard, tornant d’un viatge a Itàlia, que Amich va decidir unificar els establiments sota una mateixa firma i, en paraules seves, va “inventar el sucursalisme a Espanya”.

Després va arribar el sistema de franquícies, però no va funcionar tan ben al principi: “Alguns franquiciats es pensaven que la roba es vendria sola, però això no va passar: perquè una botiga de roba triomfi, l’amo ha d’estar al capdavant del negoci, amb passió i amb entusiasme”. En canvi, el factor que sí que va ser efectiu des del primer moment per a la firma fou la importació: “L’any 1982, vam començar a viatjar a Àsia. Al principi, allí no sabien fabricar i nosaltres no sabíem comprar, però tot i així els marges es van disparar”, ha reconegut Amich.

Del relleu familiar a la cerca de finançament per a l’expansió

Ja als anys noranta, Amichi va haver d’afrontar un nou obstacle: els centres comercials. “Aquella fou l’estocada final a les botigues de les ciutats petites i mitjanes”, ha explicat Amich, “perquè no es podien permetre els preus dels lloguer en aquells llocs. Les negociacions amb els centres comercials eren una guerra.” Tanmateix, la segona generació de la família arribava amb força a l’empresa, i “vam passar de comprar el que ens oferien els majoristes a sortir a buscar el que nosaltres volíem: el Departament de Compres, que va començar a dirigir la meva filla, es va convertir en molt poc temps en el Departament de Disseny, cosa que ens va ajudar a convertir-nos en la firma del luxe accessible”, ha comentat Amich, que va culminar definitivament el relleu familiar l’any 2006.

La fita següent en la història de la firma de roba s’ha produït recentment: “Fa tres anys, vam veure que, si volíem per dur a terme els nostres plans, necessitàvem un partner. Per primera vegada, vaig haver de sortir a buscar diners i en vaig trobar al fons Black Toro.” En total, 15 milions d’euros amb els quals l’empresa vol incorporar 40 noves botigues físiques a les 150 que ja té ara, i duplicar les vendes en tres anys. Una aposta decidida, malgrat l’amenaça dels gegants digitals de la distribució. “Perquè el sector tèxtil funcioni, la venda online ha de ser un complement, no el centre del negoci”, ha assenyalat el ponent.

Les grans amenaces per a l’empresa familiar

Per al fundador d’Amichi, “la gelosia, l’enveja i la supèrbia són les tres amenaces principals per a l’empresa familiar” i es combaten no només amb protocols, sinó tenint en compte tres pilars de gestió que, al seu entendre, són fonamentals: “que el líder no es nomeni, sinó que es guanyi l’autoritat a pols; que les generacions següents treballin fora de l’empresa, i que, si vols ser respectat, primer has de respectar”. També és clau la professionalització: “en una empresa familiar, no hi pot haver més ni menys òrgans que en qualsevol altra empresa”, ha conclòs.

L’acte també ha comptat amb la presència de Fernando Ruiz, president de Deloitte, i Pedro Navarro, vicepresident executiu del Patronat de la Fundació ESADE.