L’economia espanyola tornarà a créixer enguany, però menys que als anys 2016 i 2017, segons l’Informe Econòmic i Financer d’ESADE 2018, dirigit pel professor David Vegara i elaborat amb el suport del Banc Sabadell. Els autors de l’estudi preveuen un increment del PIB d’entre el 2,6 % i el 2,7 % per a aquest exercici. Aquesta desacceleració serà conseqüència de l’estabilització dels “vents de cua” que han afavorit l’economia espanyola fins ara, entre els quals destaquen un ajust fiscal menor, unes condicions financeres favorables, el baix preu del cru i el valor de l’euro.

L’Informe d’ESADE preveu per al 2018 un escenari de creixement estable a les economies avançades –amb un increment del PIB del 2 % a la zona euro i del 2,2 % als Estats Units– i a la majoria dels països emergents i en via de desenvolupament, gràcies a l’evolució positiva de la inversió en béns d’equip, de la producció industrial i del comerç internacional. Aquestes variables contribuiran, al seu torn, a elevar els índexs de confiança dels empresaris i els consumidors. La inflació continuarà augmentant, però a un ritme menor del que es podria esperar. A les economies avançades, la taxa serà molt similar a la del 2017 –d’un 1,7%, més del doble que l’any 2016– i, segons els experts d’ESADE, caldrà esperar fins al 2019 o el 2020 perquè convergeixi a la zona euro a l’entorn del 2 %.

Sincronització positiva de l’economia global

L’Informe Econòmic i Financer d’ESADE destaca l’increment als darrers anys de la col·laboració entre els països de la zona euro per mitjà de compromisos com l’anomenat fiscal compact, el procediment de desequilibris macroeconòmics, la unió bancària o la creació del Mecanisme Europeu d’Estabilitat (MEDE). Tanmateix, considera que, per reforçar la zona davant de possibles crisis futures, s’ha de dotar la unió bancària d’una autèntica assegurança de dipòsits europea i d’un mecanisme de suport a l’arquitectura de resolució bancària, i establir alguns elements d’una política fiscal comuna que permeti respondre davant de pertorbacions asimètriques. I, si bé un grup nombrós de països, liderats per Alemanya, s‘oposen a aquest conjunt de propostes, això no ha impedit que a finals del 2017 la Comissió Europea presentés un projecte per avançar en la integració econòmica i financera en alguns dels aspectes esmentats. Segons els autors de l’Informe, només la transformació del MEDE en un Fons Monetari Europeu podria prosperar a curt termini i, així i tot, aquesta iniciativa no està exempta de dificultats tècniques i polítiques importants.

Amb relació al Brexit, l’Informe afirma que les condicions pactades en l’acord de sortida subscrit a finals del 2017 són “una bona notícia”, atès que el Regne Unit es compromet a pagar una factura d’entre 40.000 i 60.000 milions d’euros. No obstant això, l’acord no ha contribuït a aplanar el camí per fer els propers passos. Al contrari, a mesura que les negociacions avancin, els experts d’ESADE adverteixen que és probable que es posin de manifest les contradiccions de la iniciativa, les dificultats de mantenir l’anomenada “frontera tova” amb Irlanda i els acords amb tercers països.

Els Estats Units, que van créixer lleugerament per sobre del 2 % l’any passat, tancaran el 2018 amb un creixement similar. Dos esdeveniments centraran l’atenció enguany: la renegociació del Tractat de Lliure Comerç amb el Canadà (NAFTA) –que pot modernitzar aquest tipus d’acords en termes de comerç electrònic i propietat intel·lectual, però també endurir-ne la faceta proteccionista– i, sobretot, els efectes de la reforma fiscal aprovada a finals del 2017, que preveu una reducció d’impostos que podria arribar al 0,8% del PIB anual. Amb relació a aquesta darrera iniciativa, els autors de l’Informe consideren que tindrà uns efectes limitats, perquè la reducció del tipus impositiu nominal sobre les empreses és molt menor si es considera el tipus efectiu que ja han de pagar, mentre que els potencials efectes positius sobre el consum familiar es veuran limitats per la concentració de la disminució d’impostos en les famílies amb nivells de renda més alts.

Les perspectives per a l’economia de la Xina, que va créixer un 6,5 % el 2017, també són positives. L’Informe Econòmic i Financer d’ESADE reconeix els efectes positius del canvi del seu model econòmic –de les exportacions i la inversió al consum familiar i la provisió de béns i serveis públics– i les diferents mesures adoptades per evitar les conseqüències negatives de l’augment del crèdit que es va generar mesos enrere per evitar la desacceleració econòmica. Aquestes mesures –la reducció del deute de les empreses, la substitució dels crèdits bancaris per accions o l’impuls de les fusions–, si bé han aconseguit frenar l’augment del crèdit privat, no n’han fet disminuir el volum, i aquesta circumstància, segons l’Informe, implica un risc important per a la salut financera del país i de la resta del món.

Respecte a les economies emergents i a l’Amèrica Llatina, els experts d’ESADE destaquen la reducció dels tipus d’interès, l’apreciació de la majoria de les seves monedes respecte al dòlar i el bon ritme dels fluxos de capital gràcies a l’optimisme dels inversors. D’altra banda, la bona evolució de l’economia global i la pauta lenta i predictible de la restricció monetària dels grans bancs centrals dels països desenvolupats atorguen un marge gran de maniobra, segons els autors de l’Informe, als països emergents, els quals normalitzaran les seves polítiques monetàries més lentament que els altres. Els experts també destaquen l’impuls de les exportacions des d’aquestes zones, ja sigui de productes industrials o de matèries primeres, per bé que reconeixen que ni la demanda de béns industrials ni l’augment del preu de les matèries primeres seran suficients per portar les economies emergents a un creixement superior al seu potencial.

Principals riscos econòmics del 2018

Encara que l’Informe Econòmic i Financer d’ESADE preveu que l’economia global continuarà creixent l’any 2018 a un ritme similar al del 2017, adverteix sobre alguns riscos de naturalesa política, financera i monetària. Entre els primers, assenyala les conseqüències del Brexit i del NAFTA, a banda dels conflictes a Corea i a l’Orient Pròxim, les eleccions legislatives als Estats Units i les presidencials a Itàlia i a Mèxic. Entre els segons, destaca l’elevat endeutament públic i privat com a conseqüència d’un palanquejament excessiu i dels preus alts dels actius financers, que, si ja són un motiu de preocupació en si, més encara en un context en què les polítiques monetàries tendiran a normalitzar-se. Si aquest procés s’accelera més del que es preveu en el cas de la Reserva Federal nord-americana (FED), els experts d’ESADE adverteixen d’una possible “prova de foc per als mercats financers i per als mecanismes de transmissió de les polítiques monetàries”.

La normalització de tipus de la FED, que es preveu que registrin tres augments fins a situar-se al 2,5 % al llarg del 2018, es contraposarà al manteniment de la política expansiva del BCE, que mantindrà la compra d’actius durant els primers mesos d’enguany.