Aquest contingut està relacionat amb les següents etiquetes:

ESADE manté la previsió de creixement de l’economia espanyola en el 2,8 %

L’Informe Econòmic i Financer d’ESADE, corresponent al segon semestre de 2018, eleva les previsions de creixement d’enguany a la zona euro i als Estats Units fins al 2,4 % i el 2,9 %, respectivament, i anticipa una expansió de l’economia mundial de prop del 4 %.

L’Informe Econòmic i Financer d’ESADE. Juny de 2018, que s’ha presentat avui a Madrid, manté la previsió de creixement de la institució per a l’economia espanyola en el 2,8 %, i eleva fins al 2,4 % i el 2,9 % els de la zona euro i dels Estats Units, respectivament. L’estudi, dirigit por David Vegara, professor associat del Departament d'Economia, Finances i Comptabilitat en ESADE, i elaborat amb el suport del Banc Sabadell, també anticipa un creixement del PIB de prop del 4 % a escala mundial.

En el cas d’Espanya, el manteniment de la previsió de creixement en el 2,8 % segons els experts d’ESADE es fonamenta en el bon comportament del consum i en la creació d’ocupació, uns tipus d’interès encara molt baixos, una política fiscal sense ambicions excessives per a la consolidació però amb el pressupost aprovat, i un tipus de canvi de l’euro una mica més depreciat que al final de 2017. “Aquests suports compensaran amb escreix l’increment del preu del cru i les incerteses derivades del recent canvi de govern, en minoria al Congrés”, assenyala l’estudi.

A escala internacional, la revisió a l’alça en la previsió del creixement de la zona euro fins al 2,4 % –0,4 punts més que el pronòstic del gener– i dels Estats Units fins al 2,9 % –0,9 punts per sobre de les previsions de fa només sis mesos– és conseqüència d’una economia mundial que ha continuat creixent durant la primera meitat de l’any 2018, afavorida per les bones expectatives, per unes polítiques monetàries encara expansives i unes condicions financeres favorables, i pels efectes que la reforma fiscal nord-americana ha tingut sobre les expectatives dels agents.

La inversió continua essent el motor principal dels països avançats, i als darrers mesos s’ha observat que s’ha recuperat en bastants països exportadors de matèries primeres. Per la seva banda, el consum ha estat l’impulsor del creixement a la Xina i a l’Índia, que han seguit registrant taxes de creixement notables durant el primer semestre de l’any –d’un 6,6 % i un 7,7 %, respectivament–, i el comerç internacional, que sol estar molt vinculat amb la inversió, ha continuat creixent a un ritme similar al del final de 2017 –un 4,9 %. Aquestes circumstàncies, juntament amb l’augment recent del preu de les matèries primeres, estan eliminant la pressió sobre gran part de les economies emergents, raó per la qual els experts d’ESADE pronostiquen que l’economia mundial podria créixer prop del 4 % l’any 2018.

Riscos vells i riscos nous a l’horitzó

El bon ritme de creixement s’ha vist afavorit, en part, pel fet que alguns riscos econòmics i geopolítics que hi havia a principi del 2018 han adquirit un caràcter menys dramàtic –per exemple, amb el diàleg iniciat amb Corea del Nord–, o bé encara no s’han materialitzat o tan sols s’estan començant a materialitzar. En aquest apartat, s’hi inclouen les mesures proteccionistes de l’administració Trump –encara sense una resposta rellevant per part de la Unió Europea (UE) o de la Xina– i el Brexit. Amb relació a aquest, el nou Informe Econòmic i Financer d’ESADE adverteix que “el temps va passant i no s’estan concretant suficientment els termes de la sortida del Regne Unit de la UE”, en un context que es caracteritza, d’una banda, per la tensió entre el govern britànic i els partits que el sostenen i, de l’altra, per la fermesa amb què les autoritats europees sembla que estan gestionant la negociació, cosa que no permet augurar una transició exempta de dificultats.

A més, l’economia mundial tampoc no ha de perdre de vista, a partir d’ara, dues noves amenaces, que arriben de l’Iran –arran de la ruptura unilateral de l’acord nuclear per part dels Estats Units i de la reacció imprevisible d’aquest país davant de les sancions anunciades– i d’Itàlia –que no ha vist augmentar el PIB per càpita en termes reals des que va entrar a la zona euro, ha perdut quota a les exportacions mundials i continua incrementant els nivells de deute públic. “Caldrà veure de quina manera el programa del nou govern i l’expansió fiscal que comporta quadren amb els compromisos adquirits en el marc del Pacte d’Estabilitat i Creixement i amb la necessitat –tant si la Comissió Europea ho vigila com si no– de reduir el deute del sector públic del país transalpí, que arriba al 132 % del PIB”, assenyala l’estudi d’ESADE.

Tanmateix, els experts insisteixen que el risc principal, des de la perspectiva financera, continua essent un augment dels tipus d’interès del Banc Central Europeu i de la Reserva Federal nord-americana més ràpid del previst, cosa que es podria produir en cas d’una evolució desfavorable dels índexs de preus.