“Aquesta jornada ha assolit l’objectiu de generar seguretat jurídica en l’actuació de l’Administració, que és la base institucional que diferencia un país d’un estat fallit, en el qual s’imposa el compliment selectiu de la llei”, ha assegurat Enric Millo, delegat de Govern espanyol a Catalunya, durant la III Jornada Anual “Les relacions laborals des de la pràctica de l’Administració”, organitzada per ESADE Law School, en col·laboració amb el Ministeri d’Ocupació i Seguretat Social, que ha tingut lloc a l’ESADEFORUM de Barcelona.

“El frau és un gen de la cultura espanyola”, ha reconegut Maria Teresa Gibert, directora de l’Institut Nacional de la Seguretat Social a Barcelona (INSS). D’aquesta manera, ha introduït “el problema que representa l’absentisme laboral, en termes de costos per a l’estat, per a les empreses i per a tots els ciutadans”. L’absentisme, és a dir, l’absència d’una persona del seu lloc de treball durant les hores exigides, “ha assolit a Espanya la taxa més alta d’Europa: un 4,7 % l’any 2016” i aquesta proporció “tendeix a créixer en èpoques de bonança econòmica, entre d’altres motius perquè la població econòmicament activa augmenta”, ha afegit Gibert, que també ha explicat que “el cost total que es va pagar l’any passat a Espanya per motius d’incapacitat temporal (IT) va superar els 52.300 milions d’euros”. “Aquest absentisme té algunes característiques recurrents conegudes, com l’efecte dilluns o l’efecte pont, que fan referència a les baixes de curta durada que s’esdevenen majoritàriament els dilluns o després d’un cap de setmana llarg, quan els preus d’avió per tornar a casa són més baixos” ha conclòs.

La lluita contra el frau organitzat

Un altre problema laboral és el que representen les “estructures fraudulentes, més enllà del frau ocasional de l’absentisme: es tracta d’empreses creades per simular contractacions que permeten a persones accedir als beneficis de la seguretat social sense haver exercit realment cap feina”, ha comentat Eduardo Armas, lletrat de la Seguretat Social. “Per lluitar contra aquest tipus de simulació, s’estableixen espais de col·laboració entre diferents entitats de l’Administració pública, com la Guàrdia Civil o la Policia Nacional, i el paper de la Tresoreria General de la Seguretat Social és actuar pel procediment d’ofici, a través del qual s’estableix si existeix o no una relació laboral veritable entre una persona i una empresa”, ha exposat Armas.

Cercar l’eficiència de l’Administració

“Els legisladors no tan sols regulen l’actuació dels ciutadans; també procuren el funcionament eficient de les dependències de l’Administració i, amb aquesta finalitat, han creat algunes figures legals, com el “silenci positiu”, que reconeix el dret de les persones d’obtenir el que demanen si l’Administració no respon a la seva petició dins el termini establert”, ha afegit Abraham Cobo, lletrat del Fons de Garantia Salarial de Barcelona (FOGASA). “Lamentablement, el frau i l’abús ens porten a pronosticar que les lleis a favor dels ciutadans tornaran a tendir cap a la protecció de l’Administració, que reprendrà l’antic “silenci negatiu”, en què el sol·licitant ha d’interpretar una resolució negativa a la seva sol·licitud si no en rep cap resposta dins el terme assenyalat”, ha especificat.

“Els salaris de tramitació amb càrrec a l’estat són una altra figura que tendeix a cercar l’eficiència de l’Administració”, ha explicat José Arnandis, director provincial del Servei Públic d’Ocupació Estatal d’Alacant. Aquesta figura l’obliga a “cobrir la suma dels salaris pagats al llarg de judicis laborals que han durat més de tres mesos, si acaben en una sentència que dictamina un acomiadament injustificat i la reincorporació del treballador al lloc de treball o si l’empresari es declara insolvent per cobrir aquests pagaments”.

Pla protecció dels treballadors

Finalment, Ignasi Beltrán, col·laborador acadèmic d’ESADE Law School, ha explicat les conseqüències laborals de la remunicipalització dels serveis que ofereix un ajuntament: “En l’acció de recuperar serveis municipals que han estat concessionats a d’altres entitats, l’abast dels compromisos adquirits pels ajuntaments dependrà de la proporció d’elements que es recuperin de l’empresa o entitat que en aquell moment executi el servei”. “Aquests elements fan referència al nombre de treballadors o als aparells necessaris per dur a terme les tasques encomanades. Així, per exemple, si es recuperen més de la meitat dels treballadors, el consistori es farà responsable de tota l’empresa. És a dir, estarà obligat a mantenir tots els treballadors, respectar les condicions laborals establertes i assumir els contractes que estiguin vigents”, ha conclòs Beltrán.