L’entorn altament regulat i de gran dispersió normativa en què operen avui les empreses palesa una certa indefinició judicial i una manca de criteris clars en la responsabilitat penal de les persones jurídiques. Això exigeix que els departaments legals de les empreses i els seus responsables interns del compliment de la llei (corporate compliance officers) duguin a terme una labor constant de prevenció, detecció i resposta davant de les infraccions. En aquest aspecte, és fonamental la conscienciació i la formació interna en qüestions normatives, com també la actualització constant dels coneixements en matèria legal, el monitoratge i l’anàlisi dels entorns normatius i dels riscos que comporten. Aquestes són algunes de les conclusions més destacades de la sessió “Reptes i tendències de la corporate compliance: principals qüestions pràctiques”, que ha tingut lloc al campus d’ESADE a Madrid, organitzada per l’ESADE Law School, en col·laboració amb la Fundació Wolters Kluwer, que ha comptat amb la participació d’Elisabeth González, directora de Legal & Compliance de Morgan Stanley; Carlos Zabala, responsable de Counsel Litigation & Dispute Resolution de Clifford Chance, i Lidón Safont, directora de Compliance de Telefónica Espanya.

Mesures de prevenció, detecció i resposta

Segons Elisabeth González, les principals fonts de risc d’incompliment normatiu a les organitzacions es deriven d’“un entorn regulador complex, amb buits legals i amb una incertesa generalitzada, i de la coexistència de diferents jurisdiccions en l’aplicació de la normativa”, de manera que cal fer “una anàlisi diària de l’entorn legal i els seus possibles impactes”. Tanmateix, “la ignorància de la llei no n’excusa el compliment”, ha advertit, i en aquest sentit el rol del compliance officer és “protegir els empleats, l’empresa i, per extensió, la societat, i mantenir-nos en una zona segura”. Per acomplir bé la seva labor, el compliance officer ha de poder actuar “amb independència de les àrees de negoci que supervisa”, “disposar de recursos per poder contractar auditories i externalitzar” i, sobretot, “comptar amb el compromís de la direcció”, ha recalcat González.

Per la seva banda, Lidón Safont ha destacat com a mesures de prevenció “l’establiment d’unes polítiques internes, el seguiment de la normativa vigent i la labor consultiva, formativa i de comunicació interna, d’avaluació, de monitoratge i d’anàlisi del risc”. D’altra banda, ha comentat que, “a Espanya, Telefónica ha estat la primera empresa de l’IBEX 35 a obtenir un certificat de compliance penal”. Segons ella, les auditories en els procediments de certificació “han ajudat a simplificar els processos i a consolidar la nostra manera de treballar”. “Si volem mantenir la certificació, hem de seguir identificant oportunitats de millora, i aquest és un aprenentatge continu”, ha afegit.

Els ponents han coincidit a assenyalar la importància de posar a disposició dels empleats de l’empresa, i també del públic en general, mecanismes per poder denunciar irregularitats. Amb relació a la denúncia anònima (recollida a l’avantprojecte de Llei orgànica de protecció de dades que entrarà en vigor el maig de 2018), Carlos Zabala ha advertit que “no hem de confondre el concepte de denúncia anònima amb la protecció de l’anonimat del denunciant”. Segons Zabala, en l’àmbit de la compliance, “si rebem una o diverses denúncies anònimes que es puguin referir a una mateixa causa, podem desestimar la denúncia anònima i iniciar una recerca per descartar un possible incompliment de la llei”. González ha observat, tanmateix, que “no té sentit fomentar la figura del denunciant si no s’ofereixen garanties i aquest no té cap sistema de protecció”, perquè “seria incoherent amb el principi de transparència”. En resposta a la infracció normativa per part d’un empleat de l’empresa, la funció del compliance officer és “mitigar les possibles conseqüències de l’incompliment”, ha conclòs Safont.

L’acte ha comptat també amb les intervencions de David Velázquez, professor de Dret Penal d’ESADE Law School i director del Màster Universitari en Advocacia d’ESADE, i Rosalinda Díaz, presidenta de la Fundació Wolters Kluwer.