“Els trets principals per poder etiquetar una empresa com a responsable són: la consciència de responsabilitat dels seus líders, la gestió responsable de les persones i la capacitat de diàleg amb els seus grups d’interès.” Amb aquestes paraules ha obert la sessió Ignasi Carreras, professor i director dels Programes de Formació Directiva per a ONG de l’Institut d’Innovació Social d’ESADE. Carreras ha indicat que la clau és identificar quins són els tipus de grups d’interès d’acord amb les necessitats de l’organització. “Una empresa ha d’elegir els seus grups de interès sobre la base de tres factors: la defensa del bé comú de la companyia, l’interès pels temes de responsabilitat corporativa i la capacitat d’influència sobre aquesta.”

Ana Sainz, directora de la Fundación SERES, ha explicat que els grups d’interès poden ser una palanca per a la innovació i la responsabilitat a les empreses, i també un actiu fonamental en la construcció d’empreses responsables. “El diàleg ha anat evolucionant de forma bidireccional; els grups d’interès cada vegada són més exigents, i això fa que la conversa sigui més difícil, però alhora més enriquidora.”

Avançant cap a models de negoci responsables amb els grups d’interès

Tomás Franquet, director de Responsabilitat Corporativa de Meliá Hotels International, ha explicat com, en el cas de Meliá, la intenció de l’empresa és arribar a compromisos amb els diferents grups d’interès i veure’ls com una oportunitat per a l’empresa. “Vivim tantes realitats que ens hem vist obligats a fixar unes pautes en la gestió del dia a dia. No deixen de ser unes directrius per a la gestió, unes pautes de comportament, unes línies d’actuació que ens permeten analitzar la materialitat, els conceptes que els preocupen de nosaltres com a empresa.” En aquest sentit, ha conclòs que “tenir capacitat crítica i de canvi intern és fonamental”.

Per la seva banda, Silvia Agulló, directora de Negoci Responsable i Reputació del Grup DKV, ha presentat el cas d’èxit de DKV, que ha sabut alinear els seus objectius i fomentar una cultura de diàleg entre els grups d’interès i l’organització, i no només des d’una àrea específica. La sistematizació d’aquesta labor amb els grups d’interès va començar l’any 2013 amb una formació adreçada als directius i als comandaments intermedis. Després van venir quatre projectes de diàleg, que incloïen un mapeig dels grups d’interès –grups i subgrups– i, paral·lelament, es van revisar tots els processos amb la mirada fita en els grups d’interès. “A més, hi vàrem convidar tant observadors interns de l’empresa com representants externs que volíem que ‘presenciessin’ el debat.”

Enrique Maruri, director de Campanyes i Ciutadania d’Oxfam Intermón, ha assenyalat que, “per a una ONG com la nostra, les empreses són un actor fonamental. Cerquem introduir canvis en l’equitat, i esperem que les empreses siguin conscients dels impactes socials i econòmics que generen.”

Reptes per millorar la relació amb els grups d’interès

“Un dels nostres grans reptes és aconseguir que la nostra essència, és a dir, la manera com entenem l’empresa, ens acompanyi arreu on anem i que la proximitat sigui un ingredient necessari, per poder conèixer a fons els nostres grups d’interès i el que volen saber, i tot això traslladar-ho als altres punts geogràfics on operem”, ha afirmat Tomás Franquet, referint-se a les oportunitats que ha identificat Meliá en les converses amb els seus grups d’interès.

Silvia Agulló ha resumit els aprenentatges de DKV “com una garantia per dissenyar una empresa responsable, que es materialitza en tres idees: els grups d’interès d’una empresa no són propietat de ningú, sinó que participen en un diàleg transversal; aquest diàleg ens ajuda a reforçar les dades i, si no tenim aquestes dades, ens esforcem a tenir-les o a quantificar-les. I, finalment, els diàlegs amb els grups d’interès són una gran eina d’autocrítica i de millora continuada. Són, sens dubte, una manera de bastir ponts i d’aconseguir treballar junts”.

Finalment, Enrique Maruri, director de Campanyes i Ciutadania d’Oxfam Intermón, ha tancat la ronda d’intervencions afirmant que “a Espanya la RSE està més estesa que a l’Amèrica Llatina. És una activitat transversal dins el nucli de l’organització, que no es deu només als accionistes”. En aquest sentit, ha admès que “s’han produït avenços, però encara no són suficients” i que “queda molt per fer en matèria de govern corporatiu, bretxa de gènere o temporalitat en l’ocupació”. I ha conclòs que “les empreses han de tenir en compte també l’empremta de desigualtat que poden deixar en els grups d’interès”.