Notícies

Dominique Ristori (Comissió Europea): “La meitat del subministrament elèctric de la UE provindrà de fonts d’energia renovable als propers anys”

Han participat a la jornada Samantha Gross (Brookings), Shan Li (Silk Road Finance Corporation), Iván Martén (BCG), Ladislas Paszkiewicz (TOTAL), Jaime Martín Juez (Repsol, OGCI) i Manuel Fernández Álvarez (Gas Natural Fenosa), entre d’altres
| 7 minuts de lectura

“Les energies renovables s’estan desenvolupant ràpidament. Actualment representen al 30 % del subministrament elèctric de la Unió Europea (UE) i als propers anys esperem arribar al 50 %”, ha afirmat Dominique Ristori, director general d’Energia i Clima de la Comissió Europea, durant la seva intervenció en la sisena edició del Global Annual Energy Meeting titulada “The Coming Energy Market”, que ha tingut lloc a l’Espai Bertelsmann, organitzada per ESADEgeo i la Comissió Europea, amb la col·laboració de KIC InnoEnergy i del BCG. “Tenim l’ambició de ser líders mundials en la transició energètica. Per aconseguir-ho, hem de crear uns marcs reguladors ambiciosos i estables, amb visió de mercat, que transcendeixin les fronteres nacionals; vetllar per la seguretat energètica i alhora per la nostra competitivitat; apostar per l’R+D i la implementació de les noves tecnologies; practicar una governança que afavoreixi la nostra capacitat d’assolir objectius en una acció conjunta, a tots els nivells, i treballar sempre cercant la implicació de la ciutadania”, ha afegit.

“A la UE, ja tenim un suport polític real al nostre paquet de mesures per a la Unió Energètica, atès que s’ha evidenciat la rendibilitat de les energies renovables. Hem demostrat que l’evolució positiva del PIB és compatible amb el desenvolupament d’una economia basada en l’energia neta”, ha afirmat Ristori. Així mateix, des que es va tancar l’Acord de París ara fa dos anys, “hem observat que s’estan esdevenint canvis de gran importància”. “L’any 2016, més del 33 % de les inversions mundials es van orientar al sector de les energies renovables i a l’eficiència energètica” i “a la UE hi ha països que ja han anat assolit els objectius de 2020, de manera que és probable que el carboni es redueixi més ràpidament del que es preveia”, ha assegurat. Ristori també ha recalcat la “importància crucial de donar resposta a les necessitats energètiques dels països emergents de l’Àsia i Àfrica, on s’espera que la població creixi exponencialment fins al 2050”. “Aquestes necessitats s’han d’atendre ja avui i no esperar a demà, però, per a això, és clau avançar en una cooperació internacional basada en la seguretat, la solidaritat i la confiança mútues”, ha afegit.

En aquest sentit, Javier Solana, president d’ESADEgeo, ha reconegut que el canvi climàtic “continua essent un problema fonamental a escala global, que s’ha de resoldre amb una perspectiva multilateral”. Això implica “arribar a acords en l’àmbit geopolític, un terreny en què encara persisteixen algunes resistències”, ha afegit. Tanmateix, Solana ha transmès un missatge positiu i ha assegurat que “estem en el bon camí”.

La geopolítica de l’energia: la Xina i els Estats Units

“La Xina i els Estats Units es van reunir a finals de 2014 per anunciar la realització de grans aportacions conjuntes a la transició energètica. Tanmateix, la política energètica nord-americana ha canviat enormement amb el president Trump. El seu suport a favor dels combustibles fòssils i la seva desconfiança cap al multilateralisme tenen greus conseqüències”, ha advertit Samantha Gross, membre de la Iniciativa en Energia i Clima de Brookings. Amb tot, Gross ha assenyalat que “la política federal va en un sentit, mentre que les polítiques regionals o locals, i les tendències del mercat global i de les inversions, van en un altre. Quan les noves tecnologies siguin rendibles, seran imparables”, ha assegurat. Segons l’experta, tampoc no s’ha d’oblidar que es tracta d’una legislatura de quatre anys, de manera que “les posicions de Trump en matèria energètica probablement danyen més els Estats Units que la comunitat internacional, en particular la confiança i la seva reputació com a país aliat”. En canvi, “la Xina ha entès que li interessa vetllar per l’energia i el clima, i està cobrint buits que els Estats Units han deixat”, ha comentat Gross.

“La iniciativa de la Nova Ruta de la Seda és fonamental per redissenyar el mapa energètic global i obrir oportunitats per a un creixement econòmic, social i ambiental sostenible”, ha afirmat Shan Li, conseller delegat de la Silk Road Finance Corporation. “Aquesta estratègia de desenvolupament econòmic, impulsada pel govern xinès, promou la integració dels mercats i una connectivitat més gran en una regió integrada per seixanta-cinc països –de l’Àsia, l’Orient Mitjà, Àfrica i Europa– que representen el 70 % de la població i gairebé el 55 % del PIB mundial”. “Trenta-vuit d’aquests països, molts d’ells encara dependents de combustibles fòssils com el carbó, són responsables de l’emissió de més de la meitat dels gasos d’efecte hivernacle al món”, ha assenyalat. “El repte de construir una Ruta Verda de la Seda requereix establir uns marcs financers i polítics que fomentin la inversió sostenible, amb el suport i amb l’esforç col·lectiu de la comunitat internacional”, ha afirmat Li.

La perspectiva de negoci: els combustibles fòssils

“El mercat dels combustibles fòssils viu un escenari d’incertesa i tot apunta que s’assoliran pics de demanda en el futur”, ha advertit Iván Martén, soci sènior, director gerent i vicepresident d’Energy Practice del BCG. Per poder respondre a aquesta demanda, “hem d’entendre les palanques que n’impulsen el increment”, ha afegit. Segons Martén, “el petroli i el gas natural es quedaran” però, malgrat això, “la nostra indústria ha d’evolucionar, abandonar els patrons tradicionals i proporcionar una energia més sostenible i amb més eficiència”. En aquest mateix sentit  s’ha expressat Ladislas Paszkiewicz, director d’Estratègia Climàtica de TOTAL, que ha reconegut que “som part del problema, però també podem ser part de la solució”. “La responsabilitat ecològica s’ha d’equilibrar amb la seguretat de l’oferta energètica: tot passa per combinar un subministrament fiable, net i assequible d’energia amb la reducció de la petjada ecològica”, ha assegurat Paszkiewicz. En aquest sentit, Jaime Martín Juez, director de Sostenibilitat i Tecnologia de Repsol, ha explicat que la seva empresa ha llançat “bons verds al mercat financer, amb els quals volem finançar la reducció de les emissions de les nostres refineries” i és part del fons d’inversió ecològic de la Oil & Gas Climate Initiative (OCGI), de la qual ell és membre del Comitè Executiu. Manuel Fernández Álvarez, director gerent de Negocis Majoristes d’Energia de Gas Natural Fenosa, ha comentat que la visió de futur de la seva empresa gira a l’entorn de tres eixos impulsors: “la descentralització, la digitalització i la descarbonització”. Els directius han coincidit a assenyalar que cal, d’una banda, disposar d’uns marcs reguladors i d’inversió que ajudin a compensar les distorsions del mercat i, de l’altra, adaptar els models de negoci i apostar per les noves oportunitats de desenvolupament en àmbits com la captura del carboni, l’emmagatzematge de l’electricitat, l’eficiència dels motors de combustió interna o el gas d’esquist.

La sisena edició del Global Annual Energy Meeting, titulada “The Coming Energy Market”, també ha comptat amb les intervencions d’Àngel Saz-Carranza, director d’ESADEgeo; Juergen Foecking, director adjunt de la Representació de la Comissió Europea a Espanya, i Diego Pavía, conseller delegat de KIC InnoEnergy.