“Només ens posarem d’acord quan sapiguem cap on anem i què volem fer, especialment amb el fons de garantia de dipòsits, encara que personalment no tinc clar que aquesta sigui una visió compartida per tots els estats membres”, ha assenyalat Carlos Martínez Mongay, director general d’Afers Econòmics i Financers de la Comissió Europea, en l’última sessió del Cicle de jornades “El futur de la unió econòmica i monetària (UEM)”, organitzat per la Càtedra Jean Monnet-ESADE, la Fundación de Estudios Financieros i Uría Menéndez, que ha tingut lloc a ESADE Madrid. Mongay hi ha analitzat un dels aspectes més candents de la UEM: la unió bancària i fiscal, junt amb altres experts, moderats per David Vegara, director de l’Informe Econòmic i Financer d’ESADE.

En la seva intervenció, el director general d’Afers Econòmics i Financers ha recordat els grans avenços que ha fet fins ara la UEM, com “el Mecanisme Europeu d’Estabilització (MEDE), la revisió de la regulació bancària, el sistema de supervisió amb mecanisme de resolució, la coordinació de les polítiques econòmiques, el pla Junker i les mesures del Banc Central Europeu”, entre d’altres. Així doncs, “no partim de zero”, però encara queda molt per fer, perquè “les mesures anteriors es van adoptar per apagar focs i, per tant, són parcials i millorables: cal completar-les i desenvolupar-les per tal de corregir divergències entre les polítiques, millorar la governança i reduir el deute”. Concretament, ha assenyalat que “la clau és completar la unió bancària, perquè per arribar a la unió fiscal i a l’emissió d’eurobons hi ha d’haver una cessió de sobirania”, i “encara no tenim clar fins a on volem arribar”, ha afegit.

Des del MEDE, Juan Rojas, director d’Economia i Anàlisi de Mercats, ha recordat que “hi ha instruments que encara no s’han fet servir perquè no s’han fixat els criteris per fer-ho”. Concretament, s’ha referit novament als fons de garantia de dipòsits (European deposit insurance schemes o EDIS), que considera que “són un dels pilars de la unió bancària”. I ha conclòs: “La clau és que el procés sigui clar, eficient i no suposi cap estigma.”

Elena Aparici Vázquez de Parga, directora general del Tresor i Política Financera del Ministeri d’Economia i Empresa, ha estat l’encarregada d’analitzar el paper del nostre país en aquest procés: “Espanya és clau en la construcció europea; els nostres ciutadans coneixen i saben els beneficis de la unió econòmica, malgrat els esforços que els ha comportat. Per tant, som la frontissa del consens.” Segons la seva opinió, “a la unió bancària li queden dues grans àrees: la impositiva i el concurs financer”. A més, “Espanya continua demanant que es creï una assegurança europea d’atur, que sigui eficaç per garantir l’economia davant de xocs asimètrics. No avancem al ritme que voldríem; ara és el moment de les noves idees”, ha assenyalat.

Per la seva banda, Fernando Fernández, director de l’Anuario del Euro, ha reconegut que “Europa està dividida perquè amaguem els nostres propis debats nacionals”, i ha afegit: “Hi ha un tema del qual ningú no vol parlar: conec molts països que no tenen banc central, però no hi ha cap banc central sense país, com passa amb el Banc Central Europeu (BCE), amb la seva doble sobirania, que té un presidencialisme excessiu i pren decisions lentes”. I ha conclòs: “Els mercats es cansaran d’esperar que prenguem una decisió sobre què volem ser quan siguem grans i ens castigaran.”

L’última sessió del Cicle de jornades “El futur de la unió econòmica i monetària”, s’ha completat amb les intervencions de Lucía Arranz, directora de l’Assessoria Jurídica del Banc d’Espanya, i Chiara Zilioli, directora general del Servei Jurídic del Banc Central Europeu, moderades per Daniel Sarmiento, professor titular de Dret de la Unió Europea de la Universidad Complutense de Madrid i advocat d’Uría Menéndez. També hi han participat Jorge Yzaguirre, president de l’Instituto Español de Analistas Financieros–Fundación de Estudios Financieros (IEAF-FEF), i José M. de Areilza, professor d’ESADE i titular de la Càtedra Jean Monnet-ESADE, que ha conclòs que el moment actual és “difícil però molt propici per proposar idees. D’aquí la celebració de cicles com aquest, perquè pensem que Espanya pot aportar molt per satisfer les demandes de l’economia, la política i el dret europeus”.