— “L’economia de plataformes externalitza els seus serveis a professionals autònoms i d’aquesta manera s’escapa, en la majoria dels casos, de la protecció que el dret laboral els ofereix”, ha explicat aquest matí Anna Ginès, professora de Dret i directora de l’Institut d’Estudis Laborals d’ESADE, referint-se a l’escenari en què es mouen els ‘riders’, treballadors autònoms que actuen sota demanda en diferents plataformes de serveis. Ginès sosté que “hem de trobar un encaix jurídic que determini si [aquests treballadors] són empleats per compte d’altri o per compte propi, i que en reguli les condicions, la protecció i els drets fonamentals”. Aquesta ha estat la conclusió principal també de la taula rodona que Ginés ha moderat, amb tenia com a lema “El treball a les plataformes digitals: reptes i oportunitats” i que ha reunit diversos experts a ESADE Madrid, els quals han explicat, entre d’altres qüestions, que “algunes empreses digitals s’han allunyat de l’essència de l’economia col·laborativa, del contacte i de la prestació lliure, per desenvolupar veritables models de negoci”.

Entre el dret laboral i la llei del mercat

Henar Álvarez, professora titular de Dret del Treball i de la Seguretat Social de la Universidad de León, ha il·lustrat aquesta conclusió amb dades: “Només a Espanya, més de dos milions de persones donen servei a aquestes empreses i, per a 700.000, aquesta és la seva ocupació principal.” “Ens trobem davant d’una zona grisa entre laboralitat i no laboralitat”, ha explicat, i ha analitzat els casos de Deliveroo i Glovo, que ja han estat objecte de diferents sentències, basades en la diferent interpretació de dos conceptes clau: el d’alienitat i el de dependència. “En el futur, ens continuarem trobant amb més situacions com aquestes”, ha anticipat Álvarez, “perquè són empreses molt fluïdes, que poden canviar de sistema per escapar de la qualificació de laboral; a més, hi ha molts models que encara no s’han estès, però que aviat ho faran, com els de les plataformes de petits treballs digitals o les que promouen el treball voluntari”.

Per Miguel Rodríguez-Piñero, catedràtic de Dret del Treball i de la Seguretat Social de la Universidad de Sevilla, “el debat de la situació laboral d’aquests treballadors està condicionat per l’escenari en què vivim, que no és producte de la tecnologia –almenys íntegrament–, sinó de la sublimació d’unes tendències que ja existien”. Rodríguez-Piñero ha matisat que l’economia de plataformes ha convertit en sector petites activitats que fins ara no estaven gaire estudiades, “i no sé si estem preparats per regular-les totes”, ha afegit. “A més, la solució no ha de consistir simplement a trobar la modalitat contractual adequada, sinó que també ha de cercar encaixar aquesta situació en termes de mercat i de desenvolupament de la carrera professional, independentment de si estem parlant de treballadors fixos, temporals o autònoms”, ha insistit.

En aquest sentit, Misericordia Borràs, sòcia de l’Àrea de Dret Laboral de Garrigues, ha assenyalat com una prioritat “treballar perquè els avenços tecnològics i el canvi de paradigma no comportin un retrocés en les condicions de vida i de treball de les persones”. “Cal tenir en compte que, en molts casos, la condició de treballador i empresari conflueixen, i que l’estatut de l’autònom no encaixa amb el del treballador de la gig economy [economia digital]”. Per Borràs, “les estructures del model clàssic no s’adapten a les noves necessitats del mercat”, de manera que cal dissenyar-ne de noves en què “hi hagi una figura intermèdia entre l’empleat per compte d’altri i l’autònom” i “es revisi el paper dels sindicats”. “Les propostes han de tenir en compte ‘la relació laboral especial’ que es produeix en aquest escenari, que s’hauria d’abordar com un treball a temps parcial, amb una tarifa plana de cotització a la Seguretat Social, i a través de contractes trade”, ha conclòs.