“L’autèntic impacte de les relacions en l’economia col·laborativa és que les relacions humanes i personals s’han globalitzat i, en aquest context, han aparegut altres plataformes digitals que han alterat l’essència de l’economia col·laborativa. El capitalisme de plataformes es basa en l’externalització integral dels serveis a treballadors autònoms; s’han substituït les formes de treball estables per formes d’ocupació de durada molt curta”, ha explicat Anna Ginès, professora de Dret del Treball d’ESADE Law School i directora de l’Institut d’Estudis Laborals d’ESADE durant la jornada “Les noves formes de treball a les plataformes digitals”.

Ginès ha enumerat les característiques de les plataformes digitals: es basen en la divisió del treball en microtasques i cada microtasca és externalitzada a un gran nombre de prestadors del servei (d’aquí ve el terme crowd sourcing) per tenir una oferta suficient per cobrir la demanda que hi pugui haver en tot moment; la contractació es fa a la carta (en pocs segons, la demanda s’adjudica a un prestador dels serveis, que és contractat pel temps exacte en què dura la prestació i al mateix moment); els prestadors de serveis tenen la consideració de treballadors autònoms (utilitzen la seva pròpia estructura, n’assumeixen els costos i tenen llibertat de treballar). “No es pot parlar de flexibilitat horària, sinó de determinació de la voluntat de treballar, una llibertat aparent. Així, les formes de treball s’han transformat i han esdevingut més precàries; no estan protegides per la normativa laboral, ni davant dels riscos laborals; no hi ha jornada màxima ni mínima, ni conciliació, etc.”, ha explicat la professora de Dret del Treball d’ESADE Law School.

“Podem identificar dos tipus de plataformes digitals: les que ofereixen serveis a la carta, que acompleixen tasques tradicionals, com les de repartiment, transport, neteja, etc., en què la força del treball és mòbil, que tenen una dimensió local i s’adrecen al consumidor final, i les plataformes de crowd employment, que desenvolupen tasques online, com ara la descripció d’imatges o la traducció de textos, en què la força de treball és virtual, que tenen una dimensió global i s’adrecen a empreses o a institucions”, ha assenyalat Ginès. “Així doncs, els reptes de les plataformes digitals van més enllà de la qualificació jurídica”, apunta.

Sindicació i negociació col·lectiva

Per M. Luz Rodríguez, professora de Dret del Treball i de la Seguretat Social de la Universidad de Castilla-La Mancha, “la primera preocupació de les plataformes sindicals és saber la relació jurídica que tenen els treballadors”. “Les plataformes amb finalitat lucrativa ja tenen moviments sindicals, per bé que no es tracta d’un sindicalisme clàssic. No està en joc el moviment sindical en si, sinó més aviat com exercir aquest sindicalisme davant d’aquestes realitats noves. L’ocupador ha deixat de ser el vincle d’unió entre els treballadors”, ha afegit.

Per la seva banda, David Murillo, professor de Ciències Socials i investigador de l’Institut d’Innovació Social d’ESADE, ha assenyalat que “l’economia col·laborativa contribueix a expandir la mercantilització en tots els àmbits”. “Es tracta d’un negoci dominat per les empreses nord-americanes”, ha explicat. I ha apuntat que a l’economia digital “hi ha un bloc llibertari, que és el nord-americà, i un bloc també llibertari però molt regulat, que és el xinès. Enmig es troba Europa, atrapada entre una lògica llibertària i una de regulada”, segons el professor Murillo, que ha afegit que “l’economia col·laborativa utilitza els individus no com un mitjà, sinó com una optimització de beneficis”. “L’economia col·laborativa no és sinó un fenomen col·lateral dintre del fenomen de l’economia digital”, ha conclòs.

També han participat a la jornada “Les noves formes de treball a les plataformes digitals” Joaquín Nieto, director de l’Oficina de la OIT a Espanya; Ignasi Beltrán de Heredia, professor agregat de Dret del Treball i de la Seguretat Social de la Universitat Oberta de Catalunya i col·laborador acadèmic d’ESADE Law School; M. Luz Bataller, directora general de la Inspecció de Treball de Catalunya; Adrián Todolí, professor de Dret del Treball i de la Seguretat Social de la Universitat de València; Esperanza Macarena Sierra, professora de Dret del Treball i de la Seguretat Social de la Universidad de Sevilla; Vanessa Sánchez, associada principal del Departament de Dret Laboral de Garrigues, i Elisabet Calzada, advocada del Departament de Dret Laboral de Cuatrecasas.