“El futur de la política participativa està en la creació de coalicions ciutadanes, aliances no convencionals entre diverses comunitats de la societat, que siguin capaces de crear prioritats a l’agenda pública, sensibilitzar i influir en la presa de decisions polítiques i, en definitiva, desfermar un canvi social.” Aquesta és una de les idees principals que ha defensat Alberto Alemanno, professor d’HEC Paris i de la NYU School of Law, durant la sessió titulada “El lobbisme ciutadà: noves formes de política participativa”, que ha tingut lloc a ESADE Madrid, organitzada per ESADE i KREAB, en el marc del seu programa conjunto “Agenda pública: poder y contrapoder”. Àngel Saz-Carranza, director d’ESADEgeo i codirector acadèmic d’Agenda Pública, hi ha actuat de moderador.

Actors o espectadors

“Vivim uns temps paradoxals: els membres de les nostres societats estan cada vegada més ben informats i, al mateix temps, se senten més impotents a l’hora de defensar les seves causes o de generar un impacte social”, ha assenyalat Alemanno. “La confiança de la ciutadania en les institucions –ja siguin els governs, els mitjans de comunicació o les empreses– passa per unes hores baixes”, i això s’explica en part perquè “el poder polític està distribuït d’una manera molt desigual”, ha comentat. Paral·lelament, en el temps de la digitalització, “les formes de compromís polític dels ciutadans han quedat més limitades i, si bé ara l’accés és més fàcil –n’hi ha prou amb un clic o amb una signatura en una petició online–, també tenen menys recorregut”.

Fa pocs anys, “les xarxes socials van aparèixer com una eina útil i una esperança per a la democràcia”, ha afirmat Alemanno, “i ens van presentar les primaveres àrabs com un exemple de veus individuals que es podien pronunciar a internet i generar un moviment social més gran”. Tanmateix, “el que s’ha acabat demostrant és que internet tendeix a funcionar com una força d’exclusió”. Cal no oblidar que “aquest nou espai públic de debat [les xarxes socials] està gestionat fonamentalment per un oligopoli: uns pocs actors controlen avui tota la governança d’internet i les xarxes socials” i “el seu model econòmic no està alineat necessàriament amb els interessos de la majoria dels ciutadans”, ha advertit Alemanno. “Els seus algorismes, dissenyats basant-se en els models de negoci, acaben afavorint determinats sectors de la població, de manera que fan aparèixer i aprofundeixen alguns biaixos ja existents en la nostra societat”. Davant d’això, cal que existeixin “forces compensatòries que contrarestin aquestes tendències”, i d’aquí neix la idea del “lobbisme ciutadà”.

El lobbisme ciutadà

“Els polítics elegits no han d’oblidar mai que la sobirania, que l’electorat els ha delegat a ells per un període de temps determinat, pertany als ciutadans i a les ciutadanes que representen”, ha indicat. Segons Alemanno, “la democràcia necessita del lobbisme ciutadà per tal de donar veu a les necessitats i a les preocupacions de la ciutadania; que els representants polítics, responsables de la presa de decisions, es reuneixin amb els membres de la societat civil i que aquests, al seu torn, els puguin transmetre els seus missatges en el moment oportú, en el marc del procés legislatiu, perquè siguin escoltats i puguin ser tinguts en compte”, ha conclòs Alemanno.