Articles

RSE i ODS

Àngel Castiñeira i Josep M. Lozano
El Punt Avui | | 5 minuts de lectura

Acabem de publicar un informe sobre la contribució de les empreses espanyoles als 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) proposats per l’ONU en la seva Agenda 2030. Alguns dels directius entrevistats ens han preguntat com haurien de relacionar-se les seves polítiques de RSE amb la contribució als ODS.

Se sol repetir que les empreses contribueixen al desenvolupament econòmic i social actuant d’acord amb la seva missió, visió i valors. Però, en alguns casos, els impactes o les conseqüències de la seva actuació són negatius, cosa que s’agreuja quan la seva grandària, poder i capacitat d’incidència han augmentat progressivament de volum. Això els ha obligat a ser conscients de les seves responsabilitats i de la necessitat d’atendre millor les expectatives dels seus grups d’interès. D’aquesta manera, es pot establir un diàleg fructífer entre allò que les empreses volen fer i el que els grups d’interès esperen (o prefereixen evitar) d’elles.

L’RSE, almenys en els seus inicis, atenent les demandes dels stakeholders, permetia mitigar l’impacte negatiu de les actuacions empresarials i fins i tot convertir-les després proactivament en accions positives i en oportunitats. De tal manera que, com ens indicava la directora d’una de les empreses entrevistades, “la RSE ens permet ser una empresa millor”. Això hauria de continuar així i, si fos possible, encara ampliar-ho al conjunt d’empreses que aspiren a ser responsables.

L’aportació dels ODS, sense ser contradictòria amb el que acabem d’explicar, se situa en un pla complementari diferent. Els ODS no indiquen o aconsellen a les empreses com han de fer per actuar en sintonia amb les expectatives dels seus grups d’interès. Els ODS, en canvi, sí orienten les empreses sobre com haurien d’actuar per estar en sintonia amb el món, la humanitat i els seus principals reptes presents i futurs i quins aspectes podrien tenir en compte per incorporar aquest enfocament en la definició de la seva estratègia futura. En paraules de la directora ja esmentada, “els ODS ens indiquen com contribuir a fer un món millor”.

Dit d’una altra manera, la RSE se centra legítimament en els objectius particulars, específics i discrecionals de cada empresa vinculats amb els seus àmbits de competència i en diàleg amb els seus stakeholders particulars. Els ODS, en canvi, es refereixen a objectius comuns, genèrics, establerts de manera universal, per a totes les empreses i per a la resta d’actors, coordinats per a tothom. Els ODS permeten ara a les empreses transitar “del meu món al nostre món”. Els ODS no són l’objecte ni l’objectiu de l’estratègia empresarial per se, sinó un nou marc a partir del qual (re)definir-la. L’RSE ajuda l’empresa a ser més responsable. Els ODS l’ajuden a convertir-se en coresponsable de la humanitat i el món. Amb això no es suggereix que RSE i ODS hagin d’anar paral·lels com dues lògiques d’acció i report que no es troben. Més aviat imaginem que s’inicia una trajectòria que hauria de ser de confluència i que permeti afirmar que ara és possible “fer-ho bé fent el bé”. (Fer-ho bé –com a empresa– fent el bé –per al món–).

Per tant, creiem que la principal funció dels ODS no consisteix (almenys en el seu inici) tant a afegir més objectius o compromisos empresarials a les empreses, sinó a modificar en part la concepció d’aquestes (el seu paper i funció en el món), per incorporar, després, una altra manera de comprendre la globalització que acabarà per concretar-se, finalment, en les seves estratègies i actuacions futures.

L’RSE ens diu que la manera de contribuir de les empreses es circumscriu als nivells concrets del seu radi d’acció i als contextos, model de negoci, capacitats i diàleg amb els grups d’interès amb els quals interactua. Així és i així hauria de continuar sent. Els ODS, en canvi, condueixen les empreses a ampliar el sentit de la seva acció convertint-la en glocal (local i global) i a saber sintonitzar i coordinar les seves línies d’actuació amb els objectius mundials. Per tant, els ODS no substitueixen en absolut els múltiples camps concrets de responsabilitat de l’empresa (des del tracte als empleats a la lluita contra la corrupció) ni pretenen explicar-li com s’ha de comportar com a empresa. Els ODS, en canvi, apel·len al nou rol que han d’assumir ara les empreses com a actors co-responsables també del destí del planeta i dels que hi vivim.